Leonaro Sciacia és l’escriptor italià que amb més coratge s’ha atrevit a connectar la literatura amb el mar de fons de la societat italiana i, més concretament, amb el poder omnipresent del silenci, la violència, l’abús i altres formes de control social. Ara es presenta una seva novel.la amb el títol "los apuñaladores". Una novel.la que el president Maragall va comprar davant els mitjans en el mateix dia i el mateix lloc on Montilla feia una mena de conferència política. Sense subtileses Maragall volia explicitar així com el clan dels capitans havia acabat amb la seva vida política i amb la del seu clan més immediat. Com els apunyalats de Palerm que narra el llibre de Sciacia, els capitans han emprat l’efecte sorpresa i l’atac per darrera. S’han anat col.locant entre els cortinatges o a les cantonades més fosques del carrer. Tot esperant la presa maragalliana han procedit a l’atac. 
Han rebut la daga els socialistes de primera hora, els ciutadans del canvi, els que feien olor de colònia catalanista, els que sempre van mirar en recel el Big Brother del PSOE, els que s’atrevien a pensar per si mateixos, els que encara confiaven en un catalanisme d’esquerres, els que eren de comarques. Tots han rebut, d’una manera o d’una altra. Ara, els apunyaladors esperen la segona fase de l’atac. Vindrà després de l’1 de novembre i se centrarà en els darrers especímens que quedin: la Montserrat Tura i la tribu Nadal de Girona. Possiblement li vindrà el torn també a l’Antoni Castells al que, tard o d’hora, no li perdonaran el seu pedigrí catalanista. Els apunyaladors seguiran, daga en mà i llestos per l’envestida. El PSC, en mans d’aquests intrigants, no el coneixerà ni el Raventós des del cel dels socialisme català.
[@more@]
