Unión Valenciana ha estat, al País Valencià, una gota malaia sobre l’estratosfera política valenciana. Els blaveros durs han acabat imposant les seves tesis minoritàries fins convertir-se en l’autèntica hegemonia cultural valenciana. El búnker barraqueta de passar de ser quatre cridaners i poca cosa més ha imposat l’anticatalanisme com a norma i, molt pitjor, ha estat qui ha fixat la política cultural i lingüística fins al punt que, avui per avui, les universitats i els científics de la llengua ja no pinten res a l’hora d’afrontar el debat de la llengua. El búnker barraqueta, doncs, ha triomfa i anat erosionant les bases culturals, polítiques i socials del valencianisme. Partits com el PSPV-PSOE han acabat cedint en aspectes tan clars com la denominació del país- ara Comunitat Valenciana per comptes de País Valencià- la llengua o la bandera. D’alguna manera el mateix fantasma recorre Catalunya. El Partit Ciutadans vol ser el búnker barraqueta del Principat i començar a rebentar elements de consens fins ara assumits de forma transversal per tothom. La força dels Ciutadans no és retòrica sinó que ve acompanyada per la Brunete político-mediàtica d’Espanya. El risc és que, d’ara cap endavant, el PSC vagi perdent els seus components nacionals i es vagi escorant cap a les tesis ultramontanes dels Ciutadans. No en va, molts dels que avui formen aquest partit troià són, sens dubte, antics companys de viatge del PSC i, fins i tot, antics fabricants de combustible ideològic socialista. També cal veure quins moviments farà un tipus com López Bulla, el qual ha tingut, en els últims temps, una deriva ideològica força sui generis (Bulla va passar de defensar l’autodeterminació i a impulsar el component nacional de la CONC a parlar només en castellà i a ser extremadament combatiu amb tot allò que faci olor de nacionalisme) La valencianització de Catalunya podria tenir un altre vector: la sucursalització dels partits del Principat. Tots i totes sabem com el PSPV és, a la pràctica, el porter automàtic del PSOE al País Valencià. Tot es decideix des de Ferraz. L’ombra dels capitans i les maniobres filibusteres de ZP apunten cap a la temptació de fer el mateix amb el baluard del PSC: convertir-lo en una simple franquícia del PSOE on el know-how i la presa de decisions es fa des de la capital.
[@more@]
Molt més greu que la valencianització de Catalunya és la de les illes balears. L’aparició d’un grup que parla de «lo llengo balear», la creació d’una bandera pròpia i regional, una cadena de televisió afina al PP i que es dedica a diferenciar sempre que pot català de mallorquí, etc.
Però fins i tot més greu que tot això és que nosaltres, els catalans, no reaccionem quan utilitzen la mateixa estratègia dues vegades.