De la Catalunya emprenyada a la Catalana prenyada

El PSC ha trivilitzat la campanya fins l'extrem de treure profit de l'embaràs de la seva candidata. El seu passeig pel "no em ratllis" de TV3 comentant collonades del seu estat i l'aparició en revistes de coloraines en són el principal botó de mostra. Coneixent el sindicant del crim tot fa pensar que aquest embaràs ha estat planificat a consciència. D'alguna manera es tractava de trencar l'estigma de la Catalunya emprenyada per mostrar una altra Catalunya: optimista, alegre, que pensa en clau de futur, i què millor aposta que un embaràs per demostrar la fe cega en l'esdevenidor. Posats a treure gadgets de campanya com nines o perfums, l'embaràs de la Chacón s'ha convertit en el penúltim instrument postpolític per enlluernar la campanya. Sabedors els socialistes que no tenen ni líders ni idees, que no tenen propostes ni balanç què millor que tirar pilotes fora. Desviar l'atenció i situar la campanya en una altra dimensió. La d'un embaràs. El PSC explora, així, una nova via: la de situar l'esfera política dins les notícies del cor. Candidata casada, candidata embarassada. I somriures a dojo per explicar sensacions, emocions, curiositats, tafaneries. Del que es tracta és de parlar poc de la situació real del país. De parlar menys dels problemes que té el país. De no parlar de la immigració, de la crisi econòmica, de les hipoteques, de les carreteres embussades, dels trens que no arriben, de la sanitat que no va, de les escoles que estan asfixiades. Del que es tracta és que la Catalunya emprenyada deixi pas a la Catalunya Optimista. Fascinada pel paper cuxé, per les notícies del cor, per les tafaneries de perruqueria. El seu principal i únic missatge és una catalana prenyada. Una catalana, això sí, que estarà lluny dels problemes i maldecaps de la resta d'embarassades del país. Però això no importa. Del que es tracta és vendre fum i perfums per disfressar la crua
realitat.