Arxiu mensual: gener de 2007

L’escalada creixent nacionalista de CiU, ja la intuíem. Estant a l’oposició i amb la sensació d’haver estat enganyats (ens han robat el Govern! pensen) és normal, fins a cert punt, aquest intent per semblar més nacionalistes que ningú. ERC ja … Continua llegint →

A la bona gent de CiU els hi han agafat unes presses estatutàries que no són d'aquest món. O no són del món de CiU, en tot cas. Tots recordarem els temps de Pujol on l'horitzó nacional depenia, en bona … Continua llegint →

La segona aposta d'Esquerra pel govern d'Entesa ha estat saludada pels opinadors del pais amb una estratègia diferent que la del primer govern catalanista i d'esquerres. A l'any 2003, els gurús de l'opinió nostrada van vaticinar la fi del país, … Continua llegint →

Aquests dies els mitjans s'han alegrat que el nostre Estatut comença a ser desplegat. És difícil desplegar una miniatura, però sembla que al nostre país miniaturitzat tot agafa alçada, algun dia fins i tot les simpàtiques construccions de Catalunya en … Continua llegint →

Torna el debat sobre el paper d'Esquerra a Govern. Un debat estimulat per la cosa mediàtica catalana, en especial des dels nius de metralladores del Conde. Curiós dilema el que plana sobre la presència d'Esquerra a Govern. Un debat alimentat … Continua llegint →

Fins els anys vuitanta, la garantia de la unitat espanyola passava pels sabres. La història de la Metropoli és la història dels pronunciamientos, de les "asonadas", dels "alzamientos", en definitiva de l'intervencionisme militar com a vigia del rumb de la … Continua llegint →

El Doctor Carretero és un home de sorpreses permanents. Van sorprendre, en el seu moment, les seves discutibles sortides de to dins el govern de Catalunya. Tan sorprenents que una de les seves crítiques als socialistes van aparèixer el mateix … Continua llegint →

Vet aquí que una vegada el senyor Felip Puig va decidir que seria l'encarregat d'assumir el paper de policia dolent a can convergent. Que s'havia de criticar algú? En Felip. Que s'ha de carregar contra els altres? Qui millor que … Continua llegint →

El Diari del Conde, que fins fa poc volia ser el trabucaire de l'oposició, va despertar-nos parlant dels ganivets esmolats que corren per la "Casa i Comuna" de l'autonomisme català. El reportatge era una il.lustració sobre les guerres intestines que … Continua llegint →

La sort és un recurs limitat, com la major part dels recursos d'aquest món. ZP ha jugat a tenir sort i això no deixa mai de ser un joc perillós. Per poc se'n va sortir amb la seva batalla amb … Continua llegint →