Tornen les temptacions de sucursalitzar la vida política del nostre país. En l'anterior post parlàvem del famós pacte de la Moncloa ZP i Mas, una autèntica escala mecànica per accedir al govern de la Generalitat. La reedició del govern d'esquerres i catalanista, a contracor del PSOE, va ser un gerro d'aigua freda a un intent gens dissimulat de sucursalitzar la vida política catalana. S'havia pactat a Espanya quin govern havia d'haver-hi a Catalunya. El regionalisme català havia invertit així una de les seves grans raons de ser. Abans, el regionalisme catalanista volia incidir sobre la política espanyola. Ara, pel que es veu, del que es tracta és que la política espanyola incideixi sobre Catalunya. Ara el gran debat dels regionalistes de CiU és tenir ministres a Madrid, al preu que sigui, peti qui peti. No importen quines polítiques s'han de fer a Espanya, ni quina incidència tindran els ministres catalans en el conjunt de la Moncloa. Es precisament en aquesta voluntat d'entrar al Consell de Ministres que CiU tracta, novament, de sucursalitzar Catalunya. La condició per pactar a Madrid no serà més poder per Catalunya, ni més finançament, ni més competències. La condició, com va ser la del pacte de l'Estatutet, serà que el PSOE torni a cargolar el PSC i que aquest trenqui el govern de la Generalitat per fer president Artur Mas. Aquesta seria la jugada i aquesta seria la visualització d'una Generalitat sotmesa als atzars de la política espanyola, als pactes d'estabilitat a Madrid i a la quota de ministres catalans per fer bonic. D'això se'n diu sucursalització en majúscules. Fa fins i tot vergonya pensar que una força pretesament catalanista jugui a que un president espanyol forci el govern de la nostra Generalitat. Però és així. La paradoxa és que durant 4 anys d'oposició llenyataire CiU ha criticat que el govern català s'ha rendit a Madrid, que Esquerra ha pactat amb una franquícia del PSOE i blablablà. Ara aquest argument no s'aguanta per enlloc, perquè torna a ser CiU que fa tractes lletjos amb el PSOE i vol que sigui la Moncloa qui decideixi a la Plaça Sant Jaume. Curiosament mentre CiU es va sucursalitzant, el PSC treu la cara més independent i més autònoma, i diu, ben a les clares, que a Catalunya decideixen els catalans. Si això segueix així, no ens estranyi pensar que serà aquesta CiU regionalista qui s'acabarà federant amb el PSOE. [@more@]
