Urticària socialista

En els propers mesos, està previst que el Tribunal Constitucional resolgui els recursos presentats contra el Nou Estatut. Si bé els seus continguts ja van ser progressivament devorats en el procés de negociació per part del tàndem Mas-Zapatero, no deixa de ser l'Estatut aprovat pels catalans en referèndum, ens agradi o no. I és per aquest motiu que s'ha de defensar fins al final. Però el futur deixa moltes incògnites en el cas que els escassos elements de millora que hi queden acabin arrencats, rebregats i llançats a la paperera al Tribunal Constitucional. Per això, el PSC i Montilla estan tant interessats que això no acabi passant, i se'ls noten els nervis. Perquè són conscients que ERC no es quedarà de braços plegats en cas que això passi. D'aquí ve la urticària general que va provocar la proposta de Ridao de tirar endavant un pla de "desconnexió" de l'Estat espanyol. El que espanta al carrer Nicaragua és l'escenari que es pot obrir, perquè saben que les paraules de Ridao no són més que la punta de l'iceberg a què l'aparell socialista pot encastar-se. Són conscients que ERC no ens conforma fàcilment i que, si bé està disposada a aprofitar les limitades oportunitats que permetrà l'Estatut aprovat, no s'estarà de braços plegats davant un estancament. Podem estar tranquils, perquè si el TC acaba tombant l'Estatut, l'escenari que s'obre és el de les oportunitats, el de la sotragada. L'hora de tornar a posar sobre la taula els nostres drets com a nació, no només aquells que havíem assolit temporalment com un pas endavant, sinó tots els que ens pertoquen. Aquest escenari horroritza els socialistes a les portes d'unes eleccions espanyoles, però ja fa temps que saben que pactar amb ERC implica seguir un camí. Que no se sorprenguin, doncs.