Que el famós Estatut està encallat ja no és cap novetat. Ja ha passat tot un any després de la seva aprovació en referèndum i Zapatero no s'ha dignat ni a tocar una coma del seu desplegament. ZP s'ha donat compte que les seves excursions federalistes o de pacificació d'Euskadi han estat fallides. Ara, doncs, tendeix a amagar-se a la Moncloa amb pany i forrellat i no sortir a fora ni per prendre el sol. La nova estratègia zapaterista és fer bondat i passar com un xeiet obedient a l'espanyolisme recalcitrant. Botons de prova en tenim molts: els pactes de Navarra on el PSOE ha donat via lliure al PP, el pacte d'Araba on el PSOE també ha pactat amb els populars, les noves propostes d' il.legalització sobre ANV i, per últim, la congelació de l'estatutet de Catalunya. Cada vegada queda més clar que la nova reunió de la comissió bilateral estat-Generalitat prevista per aquest juliol serà una trobada simpàtica, cordial i que servirà, com a molt, perquè els ponents s'expliquin els seus plans vacacionals. Poca cosa més a la vista. Esquerra, amb coherència, ja ha anunciat que no pensa acudir-hi si les intencions zapateristes són guanyar temps. Perquè, no ens enganyem, ZP segueix enclaustrat a la Moncloa intentant guanyar temps de cares a les properes eleccions generals. Cosa que fa pensar que Catalunya no veurà ni un cèntim més ni una competència més en els propers mesos que queden fins les legislatives estatals. Haurem perdut, pel cap baix, un any i mig des del referèndum i dos anys des del fastuós pacte de la Moncloa entre ZP i Mas. Per cert, trobem a faltar més protagonisme de Mas en aquest atzucac de l'Estatut. On és ara el gran inductor del pacte de la Moncloa? Mas va assegurar-nos, llavors, que tot estava blindat, que era el millor pacte possible, que no hi hauria marxa enrere. Trobem a faltar alguna explicació al respecte. O no. Perquè amb el temps ja hem vist que el pacte és paper mullat, que l'Estatut és un fiasco, que ZP no compleix res. L'únic que va possibilitar aquell acord lamentable és l'expulsió d'Esquerra de govern i l'avançament de les eleccions catalanes. Poca cosa més en va treure en Mas. Ara, l'únic que pot esperar és que després de tants incompliments i mentides, CiU rebi a canvi un ministeri d'estar per casa a Madrid. Però tampoc serà en benefici d'en Mas. No seria hora, doncs, que en Mas remprengués el camí de la dignitat, reconeixés que es va equivocar llavors, i liderés, al costat d'Esquerra, un procés real cap a la independència? [@more@]
