Imaz, a casa, Duran, esperem-ho

Josu Jon Imaz ha pretès, al llarg del seu mandat a l'Euskadi Buru Batzar, una pirueta mai vista fins avui: domesticar el PNV. La gran obsessió d'Imaz a Sabin Etxea ha estat presentar-se davant Espanya com una cara amable, com la via de l'acord, el consens, el pacte permanent amb Espanya. El PNV amb Lizarra i després amb el procés obert per Ibarretxe havia encetat una via sobiranista que va ser atacada per terra, mar i aire pels espanyols. El sector negocis del PNV, del qual Imaz n'és un exponent màxim, va contraatacar per frenar el pla Ibarretxe. Es van fer amb l'EBB per pocs vots i amb polèmica. I, des de llavors, van posar el fre de mà i van començar a treure de l'armari expressions i idees que acostaven el vell PNV a la clàssica via pactista i endreçada de la dreta regionalista catalana. Gràcies a la via Imaz, els dos partits germans, Unió i PNV, esdevenien bessons. L'un negant la possibilitat que els bascos vagin a consulta popular per decidir el seu futur, l'altre blasmant contra el debat identitari argüint que no interessa ningú. Finalment, el temps posa a tothom en el seu lloc: Imaz a l'empresa privada,  una bona lliçó per en Josep Antoni Duran i Lleida. Ara a Euskadi queda lliure la via democràtica cap a la sobirania, i és el moment que a Catalunya també hi hagi una concentració de forces catalanistes i democràtiques per fer possible la nostra autodeterminació. Els Imaz i els Duran, a casa.[@more@]

Tweet