El gran tafur de la Moncloa ha descobert, de cop, que hi ha una nació amb problemes que es diu Catalunya. El tipus en qüestió porta tres anys i mig administrant gasiveria, retallades, promeses incomplertes i una gestió nefasta pel que fa a infrastructures. Tot aquest desori zapateril ha tingut una víctima propiciatòria: la nostra maltractada pàtria. ZP ha jugat al triler amb tothom i, quasi sempre, hem estat els catalans qui ens hem trobat plomats, sense calés a les butxaques i, això sí: amb un somriure misterbeanià com a horitzó. Els penúltims episodis de l'engany es diuen Estatut i es diuen Pressupostos de 2007. Els últims han estat les bestieses de la Renfe, de Red Eléctrica i d'AENA. Un cúmul absolut de menysteniments per i contra Catalunya. Ras i curt ens han aixecat la camisa i ens han assotat del dret i del revés. Però ara, vés per on, s'acosta la revàlida del projecte de Zapatero. El gran tafur del Pisuerga sap que bona part d'aquesta revàlida es jugarà a Catalunya. El PSOE té perduts territoris sencers com Madrid o el País Valencià. La balança es decantarà a les quatre demarcacions del sofert Principat. Es per això que l'home ara ve amb tota una nova carretilla de promeses, enganys, somriures i veritats de llautó. ZP ens va portar aquell homenot a viatjar pels nostres trens i a demanar-nos disculpes on-line, per tot seguit anunciar-nos que ben aviat serem pioners en una de les xarxes de ferrocarrils més modernes del planeta. Ara ens promet inversions a dojo i deixa anar el ministre Solbes per anunciar un acord fabulós amb el conseller Castells. Es l'acord que van incomplir el 2007 i que seguiran incomplint un any més. Van a ensabonar-nos com si ells fossin un xarlatà de fira i nosaltres uns pobres analfabets passavolants. Ens ofereixen quatre xavos a canvi dels nostres vots. Saben que la maltractada Catalunya parlarà i necessiten cada vot que puguin arrencar de tots nosaltres. Ara serà el moment en que ZP es faci fotos amb fadrines, amb anxanetes, amb porró i barretina, vestit del Barça o del Reus Ploms. Vindrà el març, recolliran el fruit dels nostres arbres i, en acabat, a pixar-se a la soca i a les arrels que en definitiva és el que han vingut fent aquesta colla de sàtrapes espanyoles des de fa 300 anys. [@more@]
