Aquests dies els mitjans s'han alegrat que el nostre Estatut comença a ser desplegat. És difícil desplegar una miniatura, però sembla que al nostre país miniaturitzat tot agafa alçada, algun dia fins i tot les simpàtiques construccions de Catalunya en miniatura ens semblaran enormes. El cas és que el desplegament comença creant l'Agència Tributària Catalana. Lloable reivindicació dels temps de l'Estatut del Parlament que va quedar en un no-res gràcies a la nit boja monclovita entre Mas i ZP. Les "9 horas y media" dels dos líders del possibilisme mundial van aconseguir convertir el projecte de l'Agència Tributària en un decorat de cartró pedra. Això sí, el Govern de la Generalitat podrà canviar el rètol de certs edificis i posar-hi el de l'Agència. Quan passem per davant sentirem, per uns instants, l'influx de l'autonomia fiscal, del poder recaptatori. Tindrem, per unes dècimes de segon, la sensació que els impostos es recapten a Catalunya i que un cop ingressats en deduim una petita part per l'Estat i tota la resta es gasta i s'administra d'acord amb les necessitats de Catalunya. Quin somni. Llàstima que ens despertarà la crua realitat. Perquè dins de l'edifici de l'Agència se seguiran recaptant els mateixos impostos d'abans: el de transmissions patrimonials, el del luxe, successions i donacions i el dels jocs. Això no arriba ni a xocolata del lloro. Tot plegat és un engany dels bons per fer-nos creure que hem avançat amb l'Estatut de la Moncloa. Un any després, Artur, ja veus que recordem la teva gesta. Ara demanes als republicans bravates i heroïcitats quan tu, estimat Mas, vas llançar el país cap al daltabaix.
[@more@]
