Fins els anys vuitanta, la garantia de la unitat espanyola passava pels sabres. La història de la Metropoli és la història dels pronunciamientos, de les "asonadas", dels "alzamientos", en definitiva de l'intervencionisme militar com a vigia del rumb de la "nave patria". L'europeïtzació de l'estat espanyol ha permès la lenta devaluació de l'exèrcit com a poder fàctic. Per regla general, els militars d'avui són gent força ben pagada i que està en contacte amb els seus col.legues europeus. Però els poders fàctics per un Estat són com l'energia, ni es crea ni es destrueix, només registra sàvies transformacions. Els nous poders fàctics de l'espanyolitat són els mitjans de comunicació per un costat. És per això que Arzalluz va encunyar aquella cèlebre i feliç expressió de la Brunete Mediàtica. Avui el terra, mar i aire són la televisió, la ràdio i la premsa escrita. Avui els pronunciamientos són editorials enceses, columnes viperines, tertúlies de ganivet. Hi ha un altre poder fàctic que ha agafat embranzida els últims anys: el poder judicial. La seva capacitat d'intervenir i redreçar les decisions polítiques no para de créixer. Tenim el cas del conflicte basc i tenim molt presents tot el reguitzell de decisions judicials que han influït de manera extrema sobre el País Basc (el processament de la mesa del Parlament, Egunkaria, Egin, el processament a la mesa nacional, el cas De Juana i ara li ha tocat el torn al mateix Lehendakari) Causes que, precisament, no ajuden a aclarir el clima d'allà dalt i no són precisament empentes pel procés de pau. Però no cal anar gaire lluny. Hem de recordar que l'Estatut de Catalunya està en la llista d'espera del Constitucional. Un Estatut que compta amb el vist-i-plau de Zapatero i que fou refrendat democràticament pot sofrir una nova i duríssima retallada. I tot gràcies a la intervenció judicial. L'espanyolisme, doncs, s'ha modernitzat. Ara no li cal la fressa i el furor, ara en té prou movent súbtilment els seus nous i moderns sistemes de pressió.
[@more@]
Fa temps llegia un llibre d’un corresponsal anglès que explicava als seus compatriotes què és això d’Espanya. El llibre, globalment fluixet, en un apartat parlava de l’immens poder que a l’estat tenen els mitjans de comunicació privats, especialment sorprenent, deia, en un país on n’hi déu els llegeix però tothom en parla.
A l’Estat Espanyol s’hi està produint un autèntic cop d’estat per part del poder judicial. El govern espanyol ho sap però està acollonit i sense capacitat de reacció. Els jutges estant exercint un poder molt per damunt del que marca el seu paper institucional i als alttres poders fàctics i al PP ja els està bé: les decisions antidemocràtiques dels jutges tenen un vernís de respectabilitat que no tindrien si les prenguessin altres instàncies.
A l’Estat Espanyol s’hi està produint un autèntic cop d’estat per part del poder judicial. El govern espanyol ho sap però està acollonit i sense capacitat de reacció. Els jutges estant exercint un poder molt per damunt del que marca el seu paper institucional i als alttres poders fàctics i al PP ja els està bé: les decisions antidemocràtiques dels jutges tenen un vernís de respectabilitat que no tindrien si les prenguessin altres instàncies.