Després de la tempesta, Esquerra arriba a la platja

Des de l’any 2003 Esquerra ha viatjat a través d’una tempesta permanent. Algun cop per errors propis però, massa vegades, pels vents violents que altres provocaven. L’ascens d’Esquerra i la seva posició de força estratègica han molestat a molts. I és per això que molt sovint els de fora han magnificat els errors d’Esquerra o senzillament l’han intentat apartar de la centralitat de la vida política. La tempesta ha tingut moltes etapes: el cas Carod, el mateix 11-M, l’Estatut, la carta financera…en moltes d’aquestes etapes hi hem vist una confluència d’interessos sobre el mateix objectiu: carregar fort contra Esquerra. La raó última de tota aquesta fúria n’és una i és ben poderosa: Esquerra fa nosa perquè té una fita ineludible: que Catalunya se’n vagi d’Espanya. Si Esquerra abracés l’autonomisme, digués que sí a l’Estatut, es posicionés com una força simpàtica que va de progre i carinyosa, tot això no passaria. A Esquerra se li perdonaria la vida com se li va perdonar durant molts anys en que no pintava res en el panorama polític català. Cap força política com Esquerra ha assumit els seus propis errors i, fins i tot, ha arribat a flagelar-se en públic per les equivocacions comeses. Després de la tempesta, Esquerra arriba a la platja. Conscient que ha perdut un parell d’escons en el trajecte però sabedora que continua essent la força central de la política catalana. Més enllà de les enquestes que van intentar condicionar l’opinió parlant de fracassos estrepitosos, Esquerra se n’ha sortit. Un cop a la platja, cal respirar fondo, cal asserenar-se i cal seguir avançant, coneixedors que l’experiència és un grau i que, més enllà de les tempestes i les maltempsades, hi ha força per mirar cap endavant sense por. El fracàs, avui, no és pas d’Esquerra sinó de tots aquells que al llarg de 3 anys han invertit tots els esforços, diners i energies per debilitar l’esperança republicana. Podem dir que després de tres anys de setge, la bandera independendista segueix onejant. Els assetjadors han de començar a pensar a canviar de feina.

[@more@]

Tweet