Ciutadans o el risc de la fractura

El primer anàlisi postelectoral és pel fenomen més seriós de la política catalana des de 1984: l’aparició d’una força de base lerrouxista al nostre país que té, com a objectiu bàsic, la divisió del país i l’erosió de la normalització lingüistica. Ciutadans ja és aquí, i malgrat els pocs vots que ha tingut entra amb 3 diputats. Aquesta representativitat ha estat a costa del PSC ja que Ciutadans ha pujat en els feus clàssics socialistes. En un futur proper, la sola presència de Ciutadans al Parlament li donarà més quota de pantalla i més capacitat per envalentonar-se. El risc és que en un partit central en la política catalana, com és el PSC, s’obri un debat sobre si fer més o menys cas a les tesis de Ciutadans ni que sigui per la por de seguir perdent vots. Ara bé, caldrà reflexionar sobre la influència que aquest partit ha tingut fins avui en els mitjans de Catalunya on els hi han donat molta més veu de la que a priori podien tenir, i també caldrà veure què hi ha darrera de certes informacions que apunten a "ajuts col.laterals" que els Ciutadans han rebut per orquestrar la seva campanya. S’ha apuntat que alguna força hauria finançat part de la campanya de Ciutadans per debilitar el PSC, aquest rumor mereix ser esvaït el més aviat possible en benefici de l’higiene democràtica del nostre país.

[@more@]

Tweet