Ahir la nostra, la teva, o la d’ells, és a dir TV3, ens va oferir un gènere molt bonic: el massatge televisiu. El massatgista de luxe, el senyor Masdeu, va contribuir a la relaxació del candidat socialista José Montilla. L’entrevista va arribar a semblar un d’aquells postissos shows del teletienda, on les preguntes més "dures" semblaven preparades pel lluiment de l’entrevistat. Vam veure un Montilla hipertranquil- ben diferent a l’ensorrat Montilla que ens presentà Terribas- un Montilla que passat pels dits miraculosos de Masdeu esdevenia capaç d’articular sis o set frases seguides. No volem ser malpensats, però en Montilla va arribar a donar-nos la impressió dels actors que se saben el paper i que reciten de memòria el text après prèviament. Cada pregunta de Masdeu era resposta calma, amb serenitat, amb un Montilla que fins i tot hi afegia una cantarella d’espot publicitari a les seves respostes. D’això se’n diu massatge. Pobre Montilla si hagués hagut de respondre a un interrogatori com el que va patir Carod-Rovira. Però està clar: hi ha polítics als qui el mitjà públic li dediquen massatges i altres als qui els dediquen estovats.
[@more@]
El dia que vegi a un mitjà de comunicació que fa «massatges» a algú d’Esquerra m’estranyaré molt. Tots li fan massatges a algú menys als republicans, que els maltractent a tot arreu.
Per això déu ser que m’agraden tan. Quan tens tothom en contra i veus de quin peu calcen, senyal que vas per bon camí.
«Quousque tandem,Artur Montillina, abutere patientia nostra?».
http://blocdecampanya.blogspot.com/
L’entrevista d’en Masdéu a en Carod va ser més que un interrogatori. Va ser ofensiva, impròpia d’un periodisme seriós i mancada de qualsevol dosi d’humanitat i voluntat constructiva. Només faltava que mostrés la diferent mesura respecte al següent candidat. Jaume Masdéu ha de dimitir, ja! No té vergonya. Jo tinc gravada l’entrevista i els seus gestos són d’un odi fora de tota raó.