Els darrers dos dies s’han publicat les dues darreres enquestes, la del CIS i la Vanguardia, amb el que acaba una voràgine demoscòpica que pot acabar provocant un mal de ventre a més d’un assessor electoral.
Contrastant amb les altres enquestes publicades, la del CIS és la més seriosa de les que han vist la llum en aquesta campanya electoral. I és la més seriosa perquè: a) Compta amb una bona mostra de 2.000 entrevistes, amb un mínim de 400 per circumscripció, i admet el marge d’error real, de 3,53% a Barcelona i 5% a les altres. b) Posa a disposició de tothom el record i intenció de vot directes, i tots els creuaments necessaris no només per analitzar-la, sinó per verificar-ne la fiabilitat. I c), compta amb l’aval de la darrera enquesta de l’Estatut, en què va encertar amb molta aproximació els resultats (tot i que no es pot dir el mateix de les passades eleccions al Parlament, en què es va quedar molt curta, com la resta d’enquestes, respecte els resultats d’ERC).
Partint d’això, i des del punt de vista d’Esquerra, l’enquesta del CIS no només confirma la bona salut de la intenció de vot a Esquerra (21 diputats assegurats), sinó que deixa un panorama molt obert que pot portar a millorar els resultats de fa tres anys. Fins a un 33.5% dels 2.000 enquestats està dubtant entre diverses candidatures, en un conjunt de combinacions en què ERC apareix com a opció de vot per a 1 de cada 4 d’aquests votants. Si fem cas a aquestes dades, i a banda dels 21 diputats esmentats, Esquerra podria incrementar el seu suport gràcies a centenars de milers de persones que actualment es troben indecises. Unes persones que, n’estem segurs, majoritàriament acabaran exercint el seu vot en unes Eleccions al Parlament de Catalunya, les més importants des d’un punt de vista de país.
A la circumscripció de Girona, a més, les dades del CIS són encara més optimistes: ERC no només té garantits els actuals 4 diputats, pujant en intenció de vot respecte el 2003, i amb possibilitats d’incrementar el nombre d’escons; sinó que superaria el PSC com a segona candidatura més votada a la demarcació. De fet, en les darreres eleccions Esquerra va estar a un pas de superar els socialistes (1.7% de diferència) i ara, amb Montilla de candidat, estarien provocant un transvasament de vots cap a l’opció de l’esquerra nacional, que passaria a ser segona força.
Ja hem comentat abans l’interès de la Vanguardia per donar uns resultats que agradin als seus amos, i anteriorment havíem analitzat la manera com fan les enquestes. Només volem afegir un exemple per fer evident la validesa dels seus resultats. Mentre el CIS té una bona mostra, exposa els marges d’error correctament, i dóna record i intenció de vot, la Vanguardia és un exemple de tot el contrari. La seva mostra és de 1.000 persones, que distribueix de forma directament proporcional segons població a totes les circumscripcions (sense correcció), enganyant els seus lectors indicant un marge d’error fals (3.16%), i amagant el record i la intenció de vot. I, tot i amb això, s’atreveixen a fer una projecció d’escons per circumscripcions! A títol informatiu, volem fer un aclariment als esmentats lectors, i tot seguit, els indiquem la mostra aproximada (segons dades de població de l’Idescat de 2005) i els marges d’error de l’enquesta de la Vanguardia:
- Barcelona (5.226.354 hab.-74.7%). Mostra: 747 enquestats. Marge: +-3.66%
- Girona (664.506 – 9.5%). Mostra: 95 enquestats. Marge: +-10.26%
- Lleida (399.439 – 5.7%). Mostra: 57 enquestats. Marge: +-13.24%
- Tarragona (704.907 – 10.7%). Mostra: 107 enquestats. Marge: +-9.67%
Amb aquestes dades, com s’atreveixen a fer projeccions per demarcacions? Tenint en compte que cap analista seriós seria capaç de fer-ho sense posar-se vermell, la resposta és òbvia i esperem que els lectors en treguin les seves pròpies conclusions.
[@more@]
