El Pacte Mas-ZP segueix l’itinerari previst. Del nanoestatut de la Moncloa a l’expulsió d’Esquerra a govern, passant per la liquidació de Maragall, ara quedava l’últim escoll abans de la farsa final: que CiU votés manyaga i resignada els pressupostos del govern espanyol. Malgrat que els pressupostos suposen un primer incompliment de l’Estatut de Catalunya al no recollir el 18’18% que marca l’Estatut, CiU ha dit que hi votarà a favor. Això sí: ha arrencat del PSOE un "acord" pel qual es renegociarà tot això a partir de la formació del nou govern de la Generalitat. Tot fa pensar que aquest "acord" de votar els pressupostos és l’últim episodi perquè la sociovergència ens governi la propera legislatura. ZP aconseguiria així un doble salt mortal sense xarxa: A Madrid un govern estable amb el suport manyac de CiU i a Catalunya un suport manyac del PSC a un govern inestable de CiU. El resultat és molt senzill d’entreveure: una Catalunya lligada a la política espanyola i sense nervi suficient per negociar amb força el desplegament de l’Estatut. Tot plegat fa pensar que la famosa dialèctica a la que CiU ens obliga "Mas o Montilla" és una tria enganyosa i només és un espantall per anar covant la sociovergència que ens ve. Ara bé, l’escenari sociovergent- tan somiat pels poders del nostre país- té algunes ombres difícils d’esvair: cal veure si el PSC es resigna a ser convidat de pedra encara que així ho dicti el PSOE i caldrà veure si en ZP compleix amb l’últim capítol del pacte amb Mas, el de ministres a Madrid, si no fes a CiU començaria a haver-hi una guerra interna de magnitud, la que provocaria un Duran sense expectatives. I les guerres del tripartit són un fart de riure comparades amb les que fan els "undelsnostres" convergents i unionistes.
[@more@]
