Enquestes: de la ignorància a la mala fe

Aquests darrers dies, tant des del Govern en funcions com des de diferents
mitjans han anat apareixent enquestes preelectorals. Com que no tenim espai
per valorar-les totes, en destacarem els punts forts i febles.

Baròmetre del CEO

El magnífic Gabriel Colomé ens obsequia amb una nova entrega
de la seva sèrie de ficció, basada en donar intenció de
vot ocultant el record. Només un exemple de la seva fiabilitat: en comparació
amb l’anterior baròmetre, ERC puja a Lleida i Tarragona però
baixa a Barcelona i Girona; CiU puja a 3 demarcacions, però baixa a Tarragona;
ICV puja a 2 demarcacions, baixa a 1 i es manté en una altra; el PP es
manté gairebé igual arreu, excepte que a Lleida dobla resultats…
Tot això, fent creure evolucions diferencials quan tothom sap que les
tendències electorals (no la implantació, que és diferent)
segueixen normalment paràmetres similars a tot el territori. De fet,
només el PSC té un comportament normal: curiosament baixa arreu,
per acostar els resultats del baròmetre al que diuen la resta d’enquestes
publicades…

Enquesta de El Mundo (Sigma Dos)

Potser per desconeixement del país, o per una prudència digna
de qualsevol enquesta, els de El Mundo posen “forquilles” tant en
el % de vot previst com en els escons atorgats. En aquesta lògica, donen
a Esquerra un marge de 19 a 21 diputats, amb una perspectiva de manteniment
a les quatre circumscripcions, exceptuant un lleuger descens a Barcelona. Caldria
conèixer, però, el record i intenció de vot directes, perquè
probablement cometin un “error” similar al del Periódico:
no tenir en compte que el vot directe a ERC és més fort que en
l’anterior cicle electoral.

Sondeig de la Vanguardia (Institut Noxa)

Com en els casos anteriors, la Vanguardia no dóna dades de record i
intenció directes. Però a més a més, la Vanguardia
tampoc ofereix projecció per cadascuna de les 4 circumscripcions. I no
ens estranya: amb una mostra de 1000 enquestats, el nombre d’enquestes
a fora de Barcelona és massa reduït per treure’n conclusions.
Així, suposant que la mostra hagi estat de 400 enquestats a Barcelona,
200 a Tarragona, 200 a Lleida i 200 a Girona, el marge d’error real és
d’un +-5% a Barcelona, i d’un +-7.07% a les altres circumscripcions.
O sigui: que les diferents opcions tant poden tenir els resultats pronosticats,
com un % de vot un 7% superior o inferior, el que significa unes diferències
brutals en escons. Per tant, la seva suposició que el marge és
d’un 3.16% és falsa, perquè només seria certa si
Catalunya fos circumscripció única i, en conseqüència,
les assignacions de percentatges i escons són invàlides científicament
parlant. Una altra cosa és que, jugant amb els marges d’error reals,
i amagant el record i intenció de vot, la Vanguardia decideixi que políticament
convé donar de 16 a 18 escons a ERC, malgrat que podrien ser molts més…

Racòmetre / Cadena Ser

Les enquestes de RAC1 (Racòmetre) i de la Cadena Ser pateixen dels mateixos
mals que les enquestes esmentades: no citen record i intenció directes,
i compten amb mostres limitades que tenen un marge d’error excessiu per
donar atribució d’escons. En qualsevol cas, només indicar
que el Racòmetre assigna a Esquerra 20 diputats, mentre que la Cadena
Ser entre 23 i 24.

Conclusió

Les enquestes publicades aquests dies no es poden considerar projeccions correctes.
En el millor dels casos, això és producte de la ignorància
o la manca de recursos per fer enquestes serioses; en el pitjor, ho és
de la mala fe. Ara bé, aquest no és un fenomen nou. Per això,
l’únic que podem fer és analitzar el que va passar el 2003:
la majoria d’enquestes situaven ERC entre els 17 i 18 diputats, i gairebé
cap va preveure que s’arribaria als 20. La nit electoral, Esquerra va
aconseguir 23 diputats. Tenint en compte les previsions actuals, que són
més optimistes que les de llavors, quants diputats aconseguiran els republicans
aquest 1 de novembre? D’aquí a quinze dies tindrem la resposta
i, potser també, una sorpresa.

[@more@]

Tweet