L’exclusió del President Maragall de la candidatura a la presidència de la Generalitat ha tingut un efecte nociu entre els votants del PSC, sobretot els del rerepaís, però també entre quadres i dirigents socialistes d’aquest rerepaís que, sociològicament, estan ben lluny dels del Potemkin del Baix Llobregat. Qualsevol enquesta feta amb anterioritat a l’exclusió de l’actual President revelava dos fets que no tenen contestació: la gran popularitat i estima a la figura de Maragall (més enllà de les campanyes insidioses que s’han fet des de Convergència) i l’escassa valoració que despertava un home gris com Montilla. L’aparell socialista català, però, ha hagut d’obeir als dictats del pacte nocturn entre Mas i ZP i excloure Maragall malgrat que aquest era l’únic candidat amb possibilitats de victòria. A les comarques el degoteig de càrrecs socialistes que discrepen de la decisió és incessant. No només la Diana Garrigosa ha manifestat la seva dissensió amb Montilla. També gent de pes dins el robust món municipalista del PSC: l’alcaldessa de Sant Boi Montserrat Gibert, l’excaldessa de la Garriga Núria Albó i una part del seu equip. A aquests se’ls hi ha afegit un altre nucli important en la vertebració socialista, el que podríem qualificar com els companys de viatge- compartiment de primera- com és el cas dels Ciutadans del Canvi (les darreres declaracions de l’actual conseller de Justícia en Josep Maria Vallès es poden llegir com una crítica subtil a l’exclusió de Nadal, per cert Vallès és l’únic conseller que no repeteix) Però si hi ha un territori on el (des)efecte Montilla es fa més pal.lès aquest és el de Girona. A la capital altempordanesa la desafecció ha arrossegat a dos regidors de Ciutadans del Canvi que han deixat més en fals al ja de per si dificultós mandat de l’alcalde Joan Armangué, a aquest problema s’hi suma la renúncia d’un històric militant figuerenc com Dumenjó. Al Baix Empordà el PSC ha perdut a un dels seus cèlebres caps de llista de Palafrugell, un home connectat amb el teixit cívic de la vila i que respon al nom de Joan Llenas, en aquesta comarca també s’ha produït l’exclusió de les llistes per Girona de Carme Carretero (persona de valua que a més a més és la companya de l’alcalde de Santa Cristina d’Aro i actual president del Consell del Baix Empordà) Però tots aquests noms només representen la punta d’un iceberg poderós. D’un iceberg gironí socialista que està format per un bloc amplíssim de personalitats, tan de partit com de perfil independent, que provenen del socialisme de primera hora de base catalanista i que, per damunt de tot, van entusiasmar-se amb les propostes d’un Maragall que, ailas! passa els caps de setmana en aquest territori socialista que, avui per avui, sent les fiblades de la decepció. Les enquestes, a més a més, confirmen que si en un lloc el PSC pateix demoscòpicament és a Girona on la il.lusió maragalliana va ser capaç el 1999 d’obtenir 5 diputats i la desil.lusió postmaragall pot fer-los perdre bous i esquelles.
[@more@]
