L’osonenc Quico Homs i Molist, res a veure amb l’exconseller Francesc Homs, va ser una de les grans revelacions de tot el procés estatutari de Catalunya. Homs va convertir-se, al costat d’en Joan Ridao, en una figura parlamentària de primer ordre. De sobres és coneguda la seva capacitat de negociació i les seves virtuts oratòries. Però de l’Estatut del Parlament, on Homs hi va jugar fort, vam passar al Liliput de la Moncloa. I a partir d’aquí la figura d’Homs sembla haver entrat en un eclipsi dins el planeta convergent. Massa sobiranisme? Massa defensa de l’Estatut del Parlament? El cas és que a partir de gener d’enguany poques vegades hem vist l’Homs envoltat del cèlebre pinyol convergent. I llavors han vingut les llistes al Parlament i, curiosament, un dels actors principals de l’Estatut del 30 de setembre ha estat rellegat en un lloc molt discret de les llistes convergents per Barcelona (el 14!) Molt per sota de personatges que ben poc han fet com aquest país, com el conegut amic de l’est el Camarada Fernàndez Teixidó. Com pot ser, per exemple, que Homs se situi al 14 i l’FT al 6? Què hi ha darrera d’aquesta exclusió? I sobretot què hi ha darrera de l’exclusió d’Homs de la primera línia mediàtica de CiU? No serà que l’Homs és dels ferms partidaris d’una unitat d’acció amb Esquerra, idea que el pinyol de Mas i Madí no volen veure ni en pintura?
[@more@]
