Hi ha una variant de ciclista que juga a xupar roda. Són aprofitats que es fiquen a l’esquena del que va a davant i així no tenen tan de desgast. A la fi, quan el davant està fatigat de tant parar el vent, els xuparodes ataquen. Això és el que li passa avui a en Mas i als seus companys de CiU. Al darrera se’ls hi ha col.locat el PP. Piqué i els seus han començat l’estratègia de xupar roda. Primer s’han apoderat d’un eslògan que ben bé podria ser utilitzat pels convergents: que guanyi el sentit comú, apoderant-se d’una de les idees força de CiU i que ha estat el centre dels atacs contra el govern catalanista i d’esquerres, la idea que el govern era una "casa de bojos" i que la seva acció era una "deriva sense sentit". Ara, doncs, la reivindicació del sentit comú la lidera el PP. Tot seguit, en Piqué ha fitxat la senyora de les tertúlies que, fins fa poc, col.laborava en fundacions convergents. Un fitxatge que s’uneix, per exemple, a l’hàbil Millo, un democratacristià que va córrer abastament per terres de Girona quan era delegat de Treball i que, fins i tot, va atrevir-se a intentar un cop d’estat contra Duran i Lleida. Millo té a la seva agenda un fotiment de qüestions interessants sobre els temps d’Unió i, a la vegada, un fotiment de noms de militants que podria respescar per l’aventura popular. El PP de Catalunya ja és a roda de CiU. I ho és per una tercera qüestió importantíssima: en Mas va cometre l’error de bulto de dir que no li faria res ser escollit amb els vots del PP i que això com que no depenia d’ell no hi podia fer-hi res. Doncs bé, ara el PP s’agafa al tema, i ho aprofita per convertir-lo en l’eix central de la mobilització dels seus votants. Piqué cridarà, a tort i a dret, que ells seran decisius per fer un canvi de govern a Catalunya. I que a més demanaran contraprestacions. Tot una bomba de rellotgeria per una CiU que està atrapada entre dues parets. Perquè el que és impossible és voler recuperar electorat sobiranista i al mateix temps tenir a roda el Partit Popular. CiU té un problema: i és un ciclista anomenat Piqué que no es vol desenganxar de la seva esquena i que, tard o d’hora, l’anirà atacant del dret i del revés.
[@more@]
