El passeig de les virreines

Ser una colònia vol dir, entre d'altres coses, dependre del designis de la metropoli i dels seus corresponents virreis. Aquí, però, com que
estem immersos en la transmodernitat no tenim virrei sinó virreines. Vénen i van, es passegen, somriuen i, si estan de bones, reparteixen almoina. L'una ja fa dies que opera, fa, desfà i reparteix sense cap mena d'escrúpol. Es la ministra d'un ministeri sense competències però amb molta capacitat d'inventiva. La ministra Chacón. Es veu que a Catalunya la ministra d'habitatge no es preocupa de l'habitatge social sinó de fer convenis amb barris afectats pel tren o assignar recursos a la casa d'en Dalí o al Claustre de la Universitat de Girona. Es pot permetre aquests luxes i molts més. I nosaltres provicians de la colònia li obrim les portes, li fem la cort i bavegem sense pudor. En altres temps i en altres règims la progressia alçaria el crit al cel i acusaria a la ministra d'electoralisme. Però això és un tot s'hi val, un circ, un autèntic escàndol. L'altra virreina es diu Maleni Alvarez. Fa mesos que la seva incompetència està al nivell de la seva xuleria. Va de virreina per un país saquejat. I l'última gesta de la virreina ha estat l'anunci fantasma de l'arribada del TGV. Va venir a Barcelona sense permís del govern, plantant periodistes, rient-se del mort i del qui el vetlla. Per què demanar permís a la Generalitat si és ella qui mana, si són les virreines en el temps de la colònia. Definitivament no podem estar amb aquesta gent, en tot cas podem estar contra aquesta gent. S'ha d'acabar que ens robin i ens escarneixin. Via fora!