Un debat amb ordre i concert

Innegablement, el debat ha arribat fins Esquerra. És un debat que té moltes ramificacions, des del relleu del lideratge fins als posicionaments ideològics. Entre els actors que intervenen en aquest debat hi veiem una mica de tot: des dels que discrepen des de la legitimitat democràtica fins que els que també legítimament es postulen com a futurs recanvis del projecte, també hi observem, com no podia ser d'una altra manera, els oportunistes de torn que juguen el joc habitual de resituar-se a l'espera de propers esdeveniments. Els uns i els altres, però, no són cap novetat en la història dels partits: temps de crisi, temps d'oportunitats, que deia aquell. En tot cas, el que convindria, i molt, és marcar les regles d'aquest gran debat que tenim a l'altre costat de la cantonada. Un debat desordenat i desorbitat, on els ganivets volin i on els desqualificatius ressonin pels micròfons dels media, serà carnassa per tots aquells que volen Esquerra morta i enterrada. Ja ho estan esperant. Els adversaris i també els enemics d'Esquerra desitgen que entrem en una diabòlica espiral d'enfrontaments i picabaralles. Volen que, novament, Esquerra practiqui un esport que ja estava enterrat: l'autolesió fins al suplici final. Hi ha el risc que l'independentisme d'esquerres rescati la tendència caníbal dels anys 70 i 80, una tendència que el duia sempre a l'atomització i, en la major part dels casos, a la invisibilitat. Quants projectes no hem vist fracassar per culpa d'escissions interminables que s'escindien fins a l'infinit matemàtic? El que està clar és que l'espai polític que Esquerra ocupa, fa nosa i, en alguns casos, fa por. Es per això que determinats poders jugaran a explotar el debat dels republicans, jugaran a magnificar-lo, jugaran a amplificar-lo. Per tant, no els donem carnassa. Debat, sí, però amb ordre i concert. Debat sí, però des de les idees i no pas des de les desqualificacions. Debat sí, però tenint en compte que Esquerra té, en perspectiva, les eleccions espanyoles on se juga la possiblitat de ser decisius a Madrid. És el moment del debat, sí, però també és el moment de la responsabilitat col.lectiva. Si hi ha alguna cosa que l'electorat no perdonaria mai a Esquerra és una nova i interminable cadena d'enfrontaments interns. La gent ha fet costat Esquerra perquè guii el viatge d'aquest país cap a la llibertat, i no pas perquè es baralli a l'entrada d'una estació de tren.