Sembla que alguns membres d'Esquerra, més empesos per la dèria personal o per la rabieta infantil, s'han abandonat a l'exercici banal d'escriure manifestos i altres perles literàries. L'adversari riu, i nosaltres li donem totes les raons per a la gracieta. L'adversari pica de mans, i nosaltres a ballar en el festival. Esquerra molesta i inquieta. Per què? Senzillament perquè som l'única força que vol anar més enllà de tot plegat, d'aquesta transició interminable governada pels mateixos des de fa set o vuit segles. És per això que cada element de dissenció dins Esquerra és magnificat fins a límits increïbles. I l'independentisme, lluny de la necessària unitat, cau en un parany que sembla genètic: la divisió interna, el debat estèril, la baralla permanent. És per això que provoquem l'alleugiment dels qui ens volen enfrontats, dividits i atomitzats. És per això que provoquem la tranquil.litat dels qui s'han sentit commoguts pel nostre creixement. Tant de reagrupament, manifest, petició de congrés extraordinari i estratagema d'estar per casa, l'únic que posen en perill és l'estratègia final d'Esquerra, que no és altra que construir una majoria social, potent i ben travada, per anar cap a la independència. Serem independents amb reagrupaments d'agrupaments reagrupats que s'encastelleran escrivint manifestos independentistes, titllant els altres de tot el contrari? Què va! L'únic que farem és perpetuar-nos en una escena absurda dels Marx o repetir aquell vell gag de "la Vida de Brian" on faccions de faccions escindides es barallaven per tenir el monopoli de l'alliberament. Lluny de l'esforç grotesc de l'escissió permanent i de la dissenció contínua, ens cal retrobar, de nou, els mínims comuns denominadors per seguir avançant. En el fons, l'electorat ens pot permetre molts dubtes, moltes vacil.lacions, molts errors, però mai ens perdonarà que ens dediquem a dividir-nos fins el zero absolut. Es allò de reinventar la frase clintoniana: "és la unitat, éstupids!".[@more@]
-
Entrades recents
Comentaris recents
Arxius
Categories
- No hi ha categories
Meta
La Unitat per anar cap a on?
Quan un vaixell va de cara a un iceberg cal corretgir el rumb?
La unitat és el fruit de compartir un objectiu i una estratègia, si no comparteixes objectiu i veus amb mals ulls l’estratègia la unitat es desfà.
La unitat no és un totem!
És l’objectiu i la estratègia el que conforma el lideratge … estúpids!
Però hi ha més coses encara, no pots seguir un lideratge si aquest t’ha mentit, si ha traït la credibilitat.
Ara la cúpula d’Esquerra, Carod, Puigcercós, Ridao, Huguet … ja no serveix. Ham traït la pretesa equidistància, han enganyat amb pactes ja fets quan encara deien ser equidistants. Han anat a Madrid de genollons, tot just encara no formalitzat ni explicat el primer Tripartit Carod se’n va a Madrid a veure l’Aznar, a confraternitzar amb l’enemic. Després de moltes més coses com el Cavall de Troia al balcó de la Generalitat, o abandonar la Presidència de Catalunya per anar a solucionar els problemes d’Euskadi, se li dóna un xec en blanc a Zapatero sense ni exigir les balances fiscals quan el pressupostos de l’estat espanyol i l’estatut penjat del fil hispànic -a cap independentista se li poden escapar aquests detalls-, es treu el dret d’autodeterminació de la negociació de l’estatut … la llista és llarguíssima, després es fa a un Espanyol President de la Generalitat com en els millors temps dels virregnats del «Conde Duque Olivares» ….
Amics defensors al ultrança del que passa i ha passat a esquerra, us faré una pregunta:
-És la unitat, és la estupidesa, o és que la estupidesa i més coses ens faran traidors?
Salvador Molins i Escudé (Conseller de Catalunya Acció)
La Unitat per anar cap a on?
Quan un vaixell va de cara a un iceberg cal corretgir el rumb?
La unitat és el fruit de compartir un objectiu i una estratègia, si no comparteixes objectiu i veus amb mals ulls l’estratègia la unitat es desfà.
La unitat no és un totem!
És l’objectiu i la estratègia el que conforma el lideratge … estúpids!
Però hi ha més coses encara, no pots seguir un lideratge si aquest t’ha mentit, si ha traït la credibilitat.
Ara la cúpula d’Esquerra, Carod, Puigcercós, Ridao, Huguet … ja no serveix. Ham traït la pretesa equidistància, han enganyat amb pactes ja fets quan encara deien ser equidistants. Han anat a Madrid de genollons, tot just encara no formalitzat ni explicat el primer Tripartit Carod se’n va a Madrid a veure l’Aznar, a confraternitzar amb l’enemic. Després de moltes més coses com el Cavall de Troia al balcó de la Generalitat, o abandonar la Presidència de Catalunya per anar a solucionar els problemes d’Euskadi, se li dóna un xec en blanc a Zapatero sense ni exigir les balances fiscals quan el pressupostos de l’estat espanyol i l’estatut penjat del fil hispànic -a cap independentista se li poden escapar aquests detalls-, es treu el dret d’autodeterminació de la negociació de l’estatut … la llista és llarguíssima, després es fa a un Espanyol President de la Generalitat com en els millors temps dels virregnats del «Conde Duque Olivares» ….
Amics defensors al ultrança del que passa i ha passat a esquerra, us faré una pregunta:
-És la unitat, és la estupidesa, o és que la estupidesa i més coses ens faran traidors?
Salvador Molins i Escudé (Conseller de Catalunya Acció)
jo encara voto esquerra pero com no us poseu les piles amb l independencia ho começareu a tindre clar,aqui lamentablement veig que el meu vot nomes serveix per fer que unpartit ecspanyol mani a tot arreu.
Evidentment tampoc vull que es dongui suport als botiflers de CiU.L ascens brutal de ERC va coincidir amb la decisio d anar cami de l independencia i el vuit de poder a CiU.La majoria dels votants el que mes ens fa gustet es l independencia,un cop ho siguem ja arreglarem la catalunya social pero per poguer fer un pais socialment fort primer ha de ser lliure i no el que esteu fent amb els nostres vots,aconseguir cada cop cadires mes ben pagades i de l independencia ja en parlarem,no es aixo companys no es aixo el que volem els vostres votants