L'assetjament mediàtic contra Esquerra ja s'ha posat en marxa amb la virulència de sempre. Opinadors, gurús, articulistes d'estar per casa, sociòlegs de trona i la resta ja han començat la fabricació d'una tesi interessada i corrosiva: Esquerra és la gran perdedora de les eleccions i d'això en té la culpa la seva presència al govern de la Generalitat. Aquesta tesi s'abona amb el pas de Portabella a l'oposició com si tot el país fos Barcelona, com si el que passa a Barcelona fos una resultant del que està passant a tot el país. Si mirem els números de veritat veurem que la gran beneficiada d'aquestes eleccions és l'abstenció, que segueix creixent de forma imparable i que puja més de 8 punts en relació a l'any 2003. Però si una cosa és clara és que l'abstenció està plena de votants d'Esquerra, segurament, però també està plena de votants socialistes, convergents, del PP i d'Iniciativa. Perquè si tota l'abstenció fos d'Esquerra, voldria dir que, en algun moment d'aquest país, Esquerra hauria tingut victòries a la búlgara. I això no ha estat mai. Pel que fa als grans números d'aquestes municipals, Esquerra baixa 1 punt en relació a les municipals de 2003, encara perd més Iniciativa, prop d'un punt i mig, i encara més els socialistes, que perden 2 punts. D'entrada podríem dir, doncs, que Esquerra no és la força que hi perd més en el govern tripartit. Però si mirem amb més profunditat veurem que els que estan a l'oposició del Govern també hi perden (el PP perd prop de 2 punts) L'únic que hi guanya és CiU, d'acord. Però què guanya? Només un punt, i es queda amb un percentatge del 25% dels vots, ben lluny del que hauria volgut una Convergència que va afrontar aquestes eleccions com una segona volta de les catalanes de novembre passat. Per tant, totes aquestes xifres serveixen per desmuntar una mentida que s'està construint des dels media i que no persegueix res més que desestabilitzar Esquerra. Els republicans han de començar a reflexionar, sí, però en la mateixa mesura que la resta de forces polítics. I han de reflexionar per motu propi i no pas pel que s'escriu i es diu d'Esquerra per part de gent que mai ens ha volgut cap bé. Tot al contrari. Es el moment de pensar per nosaltres mateixos i en el nostre benefici, i no pas seguint els dictats dels qui, senzillament, volen veure fora del mapa polític a l'únic projecte que va més enllà de l'autonomia. Som incómodes, fem nosa i per tant faran tot el possible per anul.lar-nos. Hi posaran les mentides, manipulacions i esforços que convingui, però no se'n sortiran. [@more@]
Eleccions municipals: una anàlisi diferent
L’anàlisi nacional dels resultats de les darreres eleccions municipals continua a primera plana de tots els mitjans de comunicació. I en aquest context, creiem que s’ha oblidat massa aviat el guanyador d’aquestes passades eleccions: l’abstenció. Per què ho diem això? Doncs perquè ara tothom se centra en els pactes i les seves conseqüències, o en les pèrdues de vots que ha tingut ERC cap a l’abstenció, però ningú recorda la clatellada que els votants han fotut a tots els partits parlamentaris sense excepció. De fet, qui més pèrdues ha tingut ha estat el PSC (- 1.8%), seguit d’ICV (-1.3%), PP (-1.2%), ERC (-1.1%), essent CiU l’únic que ha pujat (+0.8%). Però en vots absoluts han baixat tots cinc partits, i qui més regidors ha perdut ha estat CiU, sobretot pels guanys d’ERC i PSC en pobles mitjans i petits.
Podem concloure, per tant, que molts votants han girat l’esquena als seus candidats municipals, i com era d’esperar no han fet cas a consignes d’àmbit nacional. Per què? Doncs perquè la gent vota, sobretot, en clau local. Per exemple, no és casualitat que CiU hagi guanyat a Tortosa, ni que el PSC ho hagi fet a Lleida, o que ERC arrassi a Manlleu, mentre el PP incrementa suports a Badalona. Com tampoc hauria d’estranyar a ningú que la Plataforma per Catalunya esdevingui segona força a Vic. Tots aquests resultats responen a dinàmiques locals, i no estem parlant de pobles petits, sinó que trobaríem encara més municipis de més de 20.000 habitants on els resultats no segueixen la tònica general.
Què volem dir amb això? Doncs que cal relativitzar la influència que la dinàmica nacional té als municipis. Si bé és cert que les dades generals demostren una certa alienació política dels votants amb els partits, això no és cap tendència irrefrenable, cap destí inevitable. I si bé el sistema electoral actual és millorable, tampoc es pot atribuir automàticament l’abstenció a aquest sistema i al model de pactes que comporta, perquè trobaríem exemples actuals i històrics d’elevadíssima participació. Més aviat, la culpa de l’abstenció és dels candidats corresponents, per la seva incapacitat de motivar el vot. Si, com en els casos que hem esmentat més amunt, els candidats haguessin parlat dels problemes que afecten a la gent, i els haguessin donat respostes i propostes, els resultats haguessin estat uns altres. I la participació, també.
Mireu, la veritat és que ja cansa llegir això del regionalisme conservador. Pura vacuïtat retòrica.
En diríeu independentisme Montillista? Amb en Montilla cap a la Independència?
Llepeu-vos les ferides i sisplau, preneu nota
Cati, Cati…
Que li han d’escriure fins a l’última frase que llegeix, pobre home. El que m’estranya es que encara els d’Esquerra encara penseu que tot això us sortirà gratis…
http://desdesants.bloc.cat/
Si, ERC no ha perdut vots, tothom ha guanyat. El món és gran, tothom és feliç, lo del canvi climàtic és una paranoia de llegenda, l’autodeterminació és cosa de quatre dies, tothom parla català, amb un bitllet de vint euros fas meravelles, les hipoteques estan que es regalen, hi ha feina per a tothom, els rius i les platges estan impecables, a valència ja no guanya el pp,…
què més em deixo?
ah si, que sóc un regionalista conservador…
ok
Jo no crec que sigui un tema de la premsa ni de la societat. És Esquerra qui ha fet l’anàlisi de que la seva presència al govern de la Generalitat li ha suposat pèrdua de vots. Si Jordi Portabella no està al govern de Barcelona és per motius nacionals, ni havia negociat encara el nou mandat ni durant la campanya havia parlat de que no volia aquest model de Barcelona que ell ha cogovernat durant 8 anys.