El 20 de novembre és una data ambivalent. Pels demócrates sense complexos és el xampany i l'alegria pel viatge cap al no-res del dictador Franco. És el principi de l'obertura i de deixar enrere el túnel fosc i opriment. Pels feixistes espanyols és una data de cues davant la tomba i de braçalets negres. Al 20-N s'hi sumarà, a partir de demà, una nova festivitat. Els convergents es concentren per autoafirmar-se com a vencedors de les darreres eleccions. Un nou show madinià que permetrà la congregació de totes les patums convergents. Des del Diari Republicà ens felicitem d'aquest exorcisme col.lectiu, d'aquest psicodrama del dolor pel càrrec perdut i del dolor per no haver bandejat el perniciós govern d'esquerres. Els anirà bé, a tots i a totes, reunir-se al Palau de Congressos i plorar conjuntament. Els faltaran braçalets negres i cues grises. I de ben segur continuaran amb la seva litúrgia habitual: minuts de silenci per la mort de Catalunya, senyeres amb crespons negres i crits de "on estan les mans netes. Convergència s'acaba, i d'això en tots són conscients, i per celebrar-ho es reuniran un 20-N, un dia gris de tardor de calendaris coneguts i de fulles caigudes.
[@more@]
