Frase per l’antologia: el vostre problema es diu 3 per cent. La paternitat no podia ser altra que la del genial president Maragall. Ara podríem refundar la frase del nostre president per una de nova: el vostre problema es diu més de 10 milions d’euros. Això és el que, pel cap baix, us heu gastat en la vostra campanya. Edicions de dvds, encartaments a diaris, festes i festetes, equips de so, equips multimèdia, autocars amb padrines amunt i avall, anuncis per tot el país, trajes guapos, postes en escena i escenografies diverses, sopars…La llista és llarga i la despesa és molt més que important. Us veieu a govern perquè en Rodríguez Zapatrilero us ho va perjurar. I vàreu dir-vos: què carai, una campanya és una campanya. I vinga a gastar i vinga a donar corda al doctor Floyd i les seves idees de "bomberu". I així heu anat passant els dies fins arribar a la famosa nit de l’1 de novembre i fins que els quinquis del Baix Llobregat i els bèsties del Ripollès us han fotut fora. Llavors us ha vingut la histèria de primera: qui pagarà el merder? Qui paga el sopar, el dvd, l’autocar, l’anunci i tota la mandanga? D’on us sortiran les misses, patriotes de capçalera? Es per això que us passeu el dia picant i repicant amb la cassoleta, traient bilis entre queixal i queixal, insultant a tort i a dret, escrivint cartetes, bramant per tot el país. El vostre problema es diu més de 10 milions d’euros i no sabeu per on començar. A en Roca li van perdonar la pasta, però ell tenia un govern al darrera, vosaltres ja no.
[@more@]
Demano per-favor-si-us-plau que modulem les paraules. No convé a ningú, ni tan sols a nosaltres, crispar l’ambient més del que ja ho està.
Mire’m-ho fredament: si CIU no existís, s’hauria d’inventar. O és que ERC aspira a ocupar l’espai de la democràcia cristiana? O potser preferim que uns quants Ciudadanos vagin fent gros el forat que ens està apareguent (a tots) en la línia de flotació?
Així, doncs, deixem que a CIU passin el mal tràngol sense afegir-hi més amargor. No siguem uns mals guanyadors. A CIU son prou intel.ligents i prou grandets com per a saber fer endreça i neteja general sense que els hagim d’aconsellar res. Donem-los un xic de temps, malgrat que ells no ens en donin a nosaltres.
En altres paraules: dos no es barallen si un no vol.
Parlant d’aquest tema, aprofito per deixar una nota per Joan Ridao. Espero que llegeixi el Diari Republicà:
Joan, com a personatge clau d’Esquerra, i atesa la teva professió, estic segur que saps controlar la llengua encara que tinguis el cap i el cor calents. Home, doncs… a què ve aquesta anada d’olla? Quina necessitat tenim ara mateix de tirar més llenya al foc?
m´encanta,s´ho mereixen,em sembla perfecte i poder massa moderat´l´article,canya al ninot.S´han pasat ells i no es van reprimir ni estar de res.Endevant