El 17 d’octubre de 1999. Eleccions al Parlament de Catalunya. El PSC (+ ICV) obté 1.183.299 vots, CiU en recull 1.178.420. És a dir, gairebé 5.000 vots més per als socialistes. Aquesta diferència absoluta, no obstant, no es va reflectir en escons, ja que el PSC de Maragall va quedar-se amb 52 diputats mentre que la darrera Convergència de Pujol va sumar-ne 56. Llavors els socialistes van brandar que ells que havien tingut més vots absoluts es mereixien governar el país. CiU, en canvi, va esgrimir que el sistema parlamentari era així (que hi farem) i que evidentment, qui tenia més diputats al Parc de la Ciutadella li corresponia fer govern. Tenien raó, el sistema parlamentari és així. Altra cosa seria un sistema presidencialista, un sistema majoritari o una dictadura. En la majoria de Parlaments del Món mundial, qui aconsegueix més diputats governa. I efectivament així va anar, CiU va acabar ostentant el Govern de Catalunya amb el suport extern del PP. El que és sorprenent és que CiU hagi canviat d’opinió recentment. Diuen ara, que són ells que els han de governar perquè han guanyat les eleccions. Legitima aspiració. Ara bé, els que defensaven el sistema parlamentari el 1999 resulta que ara, davant de la majoria parlamentària (de 70 diputats) de l’Entesa Nacional de Progrés, acusen els membres del pacte de rebaixar la qualitat democràtica del país. En resum, quan em beneficia, creiem en les regles del joc i quan ens van en contra, ens queiem com la mainada. El 99 CiU tenia raó el 2006, té ràbia.
[@more@]
