A poques hores de la fi de la campanya, el presidenciable de CiU s’ha desbordat pel costat apocalíptic. Què millor que cridar que el món s’acaba per convocar el vot de la por! Mas ha dit que si a Catalunya no governa la força més votada, o sigui ells, i torna el tripartit es produirà una "crisi política" amb "repercussions socials". Avui no tocava DVD, ni carnet per punts, ni altres focs d’artifici, avui tocava espantar la gent i cridar que ja és aquí la fi de tot. Certament, si Mas no governés es produiria una crisi política, la de CiU, la dels que han estat tres anys treballant de valent per enderrocar el govern de Catalunya, una estratègia coincidient amb l’Acebes i Zaplana. Pel que fa a "la repercussió social" no en veiem cap altre que la dels centenars de convergents que esperen l’endemà de les eleccions per rebre una oferta per anar a govern. Amb tot, la crida de la por que ha fet Mas no s’adiu amb algú que ha d’anar a governar. Quan algú vol arribar al govern el que fa és projectar un missatge de calma, de consens, de diàleg, pacificador i civilitzat. Però CiU sembla estar en una altra guerra. La de l’abordatge al preu que sigui. Primer han fet servir el sang i fetge i ara toquen les campanes anunciant l’arribada del drac. Uns missatges que res s’adiuen amb la manera de fer del país i, molt menys, per la mentalitat de Convergència. Possiblement per això, el gran Pedro J, l’ideòleg de l’estratègia piròmana del PP, afirma que el seu candidat és Artur Mas.
[@more@]
