Un d’aquells tòpics que ens projecten (i que ens creiem) és que tots els catalans tenim ànima de comerciant. Deu ser per això que aquesta campanya, tan els socialistes com els convergents s’han dedicat a intentar “vendre” el seu producte mitjançant ofertes d’última hora. Fresc, molt fresc el tinc Senyora, acabat de treure, un programa electoral per tota la família. Talment el mercat de Calaf o una subhasta. Cada dia, es proposava una cosa o altra. Xecs, audífons, lloguers de pisos regalats, tiquets de Metro, que si jo més, que si el meu renta més blanc…només faltava en Manuel Luque amb el seu cèlebre “busqui, compari i si troba quelcom millor…voti’l”. El màxim exponent de l’estil subhaster ha estat l’Artur Mas i les seves promeses. S’han posat tan en el paper de venedors, els convergents que fins i tot s’han passat de frenada. Resulta que el programa electoral de CiU no en té prou de prometre fer arribar les noves tecnologies a l’escola que a més a més han aconseguit “arrissar el rínxol” quan asseguren que aconseguiran que “l’any 2010 hi haurà tres ordinadors per cada dos alumnes”. És a dir, una cosa que no passa ni a Suècia, ni Finlàndia, ni a Alemanya, ni a Disneyworld: que hi hagi més ordinadors que nens. Una cosa si que és segura, si la natalitat cau en picat potser fins i tot aconseguirem tenir més escoles que alumnes.
[@more@]
