Recordin els nostres lectors, que passat les eleccions del 2003, les cadells de Convergència és van dedicar a empastifar tot el país amb pintades que deien CiU+ERC=CAT. Amb aquesta barroera campanya, el que volien els joves convergents era forçar a Esquerra a pactar el Govern de la Generalitat amb el seu partit de referència. És a dir, volien forçar ERC a arreglar-los el futur. Semblava que el que calia al país, era el gran pacte nacional. Apostaven pel front patriòtic que tan necessari era en un moment de crisi nacional en que el país estava en greu perill. Per cert, quan la JNC reclamava això, el seu líder Mas estava de vacances. Però bé, aquest no és el cas.
Semblava llavors, que CiU hagués estat esperant 20 anys per poder pactar amb Esquerra. Semblava que les dues formacions tinguessin una unitat de destí en l’universal i que una conjunció astral favorable (que només s’havia repetit l’any 80) ens portava irremeiablement al pacte nacional. Aquella febrada resulta que ha passat. Que s’ha esvaït la voluntat de pactar amb els republicans. Perquè avui, que segons els mateixos convergents el país està a prop del col·lpase, resulta que no volen pactar amb ERC. Que en contra el PP anem al notari, però que els republicans tampoc. Que als del tripartit ni aigua, i ERC encara menys, que els van fer fora de casa.
Així les coses, ens haurem de preguntar que vol fer CiU el 2 de novembre. Perquè és clar, si no tenen majoria absoluta (com sembla que serà el cas) amb qui pensen formar Govern?. El mateix que matí, tarda, vespre, cada dia del món i del dret i del revés se li demana a Esquerra se li hauria de preguntar a CiU. Al Sr. Mas ningú li pregunta amb qui vol pactar? Amb qui aspira governar? Heu sentit que digui amb la mateixa rotunditat que se li demana a ERC, que vol pactar amb els republicans? Nosaltres no ho hem escoltat.
No sabem per a fer què, per a governar amb qui, però això si, per demanar el vot que no quedi. Al principi de la campanya feien alguna picada d’ullet als electors socialistes. Abans d’ahir apel·laven als votants d’ERC. Ahir, als del PP…demà, qui ho sap. Per demanar vots que no quedi. Com diria la lletra d’un bolero “ni contigo ni sin ti”. Convergència ha descobert l’equidistància.
[@more@]
