Hem vist, de nou, un altre intent per part d’en Mas d’aprofitar-se de la figura del Lehendakari Juan José Ibarretxe. Fa uns anys, quan el Lehendakari va tirar endavant el seu pla, CiU es va amagar sota la catifa. Mas i Pujol, que havien repactat amb el seu PP, tenien pànic històric a que se’ls veiés al costat dels bascos. Llavors van amargar la declaració de Barcelona i van desterrar el patriota Pere Esteve a Europa. Tenien por els de CiU que la Brunete mediàtica els posés en el punt de mira de la mateixa manera que havien iniciat la cacera brutal contra el PNV i contra qualsevol cosa que fes pudor d’abertzale. Això fins les eleccions de 2003. Ibarretxe, llavors, va ser el primer en felicitar Carod-Rovira pels excel.lents resultats d’ERC sabedor que els republicans havien estat els millors aliats durant els mesos de ferro del govern PP. Però Mas, amb un intent desesperat de pactar amb Esquerra, va córrer fins a Gazteiz per fer-se una foto amb Ibarretxe. Ara ha fet el mateix. Quan convé, CiU es vesteix de nacionalisme d’etiqueta. I quan convé, camina cap al Majestic per despullar-se davant les tropes espanyoles. Això té un nom, ésclar. Per ser educats en direm oportunisme. Com avui quan en Mas s’ha assegut a prendre un cafè amb Ibarretxe. Si vol ser com ell, ho té fàcil: dignitat i dignitat. Però lògicament en això ja hi ha un tipus que li ha pres el relleu: es diu Carod-Rovira.
[@more@]
