La deriva montilliana

No hi ha res pitjor que obsessionar-se amb les enquestes. No hi ha res pitjor que deixar-se endur pels estrategues de mantega. Això és el que li passa a Santa Compaña Montilla, l’espectre que es passeja pel món anunciant la seva fallida immediata. Aconsellat pel fosc Zaragoza i per la fura Iceta s’ha deixat endur pel fantasma de Lerroux. Divideix Catalunya en dues meitats simètriques: els de tota la vida i els altres catalans. Voleu fer de la llengua un conflicte per veure si esgarrapeu algun vot. Aquest és el desastre que se’ns anuncia. Si perdeu us passareu els propers anys de la vostra vida anant contra el català, fent psicofonies de Lerroux, essent perillosament anticatalanistes. Us equivoqueu, nois, aquest país no us perdonarà cap deriva d’aquesta mena. Sabeu què va ser de Lerroux? Un marginat al Madrid franquista, una ombra insignificant. Cap aventura d’aquesta mena ha funcionat a Catalunya. Recordeu: l’únic que us ha funcionat és el catalanisme viu d’en Maragall, la resta ha estat un fracàs. I ara, des de l’Esquerra, treballarem intensament per escombrar-vos. Perquè ja no teniu el monopoli de res, i tard o d’hora us adonareu que ens els vostres antic feus hi ha gent que us fot una botifarra com una casa de pagès. Si aneu per aquest mal camí, Montilla, el més segur és que us trobeu amb la cuneta. Tu, en Zaragoza, l’Iceta i la resta.

[@more@]

Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'enllaç permanent.