Hi havia un debat tan divertit que havia de durar tota la vida. Més enllà de les eleccions. Més enllà de qualsevol decisió. I dos homes que es van passar la resta del seu crepuscle anunciant noves propostes per un debat interminable. Demà en castellà, demà passat en anglès, el dia següent en xino-tibetà. Dos homes debatint eternament sobre formats de debat per un debat probable. I la resta del país bocabadat. I quan van venir les eleccions, amb el debat posposat, els dos homes van arribar a governar la nació. El primer des de l’escó de president, l’altre arraulit com a líder de l’oposició. Sempre arribaven a un acord en tot, però continuaven parlant del debat. I així fins el darrer dia de la seva existència. Fins cansar-se ells mateixos de tanta banalitat. Quan van ser enterrats, tots dos junts, van ser col.locats en un únic nínxol i en l’epitafi va posar: "espereu-vos que ben aviat començarem a debatir"
[@more@]
