El director del Ramon Llull, l’Emili Manzano, sembla haver parlat clar avui a la contra de la Vanguardia. La raó de ser de Frankfurt 07 ha de ser la literatura escrita originàriament en català. No s’hi valen aquí subterfugis i trampes de tafur. A Frankfurt s’hi conviden les cultures i no pas els països. A Frankfurt hi han d’anar els escriptors i les escriptores que escriuen en català, siguin de Perpinyà o d’Alacant, de l’Alguer o resideixin a Mèxic i escriguin bé en català. Frankfurt ha de ser per expressar el talent dels nostres clàssics (Des de Llull fins a Jesús Moncada, des de Montserrat Roig fins a Josep Pla, i Mossèn Cinto, Carner, Sagarra i el que faci falta) Frankfurt també ha de ser pels nostres literats joves que puguin tenir una finestra per demostrar el seu talent. Els socialistes i la seva conselleria de cultura rebentapaís han intentat que Frankfurt fos una salsitxa només on els escriptors catalans fossin els teloners dels escriptors de Catalunya de cultura castellana. Uns escriptors que es beneficien del mercat espanyol i de les fires on es promou la cultura en castellà. El que no pot ser és si a taula et demanen "carn o peix" fer com el rector de Granollers que responia "ho provarem una mica tot". I pels socialistes que no ho acabin d’entendre els aconsellarem una sèrie de lectures més profitoses que la d’Elvira Lindo. Poden començar per Bernat Metge i quan arribin al segle XIX que respirin perquè, tot seguit ve la literatura catalana del XX i quan l’acabin s’adonaran que aquest país és viu malgrat algunes mentalitats d’autoodi.
[@more@]
