Carod-Rovira va fer una demostració ahir de ser un polític amb sentit d’estat. En corren pocs pels nostres verals. Davant un auditori exigent a l’auditori de Cosmocaixa el presidenciable d’Esquerra va posar sobre la taula qüestions claus pel nostre país. Qüestions que no poden esperar. I qüestions que exigeixen pactes nacionals de debò. A l’estil com la consellera Cid va enfilar el Pacte Nacional de l’Educació. La Catalunya actual té molts fronts oberts on convé que ens hi arromanguem tots plegats. Des de la cultura passant pel suport a l’economia productiva i tot allò que té a veure amb la cohesió social. A en Carod-Rovira els pamfleters i trompetaires de CiU li poden retreure la corona d’espines i l’anada a Perpinyà. Són arguments febles davant el que ahir va dir i va proposar. En una campanya on els polítics mercadegen en propostes de fireta tractant l’electorat de vedells, Carod va fer ben el contrari: tractar l’electorat com el que és: ciutadania. Mentre Carod oferia el seu discurs de profundidat, Mas obria la tómbola i feia riure l’auditori universitari amb la nina inflable del 50% del lloguer dels joves i Montilla oferia, des de la seva paradeta, més calés per l’ortodòncia i "llibres gratuïts" (sic) Els dos grossos, doncs, convertits en petit. I el petit pujant el nivell i demostrant que té moltes ganes de fer-se gran.
[@more@]
