La campanya ja ha estat reduïda a una timba de subhasteros. El PP i el PSOE, les dues grans forces dels espanyols, es limiten a fer el que millor saben: vociferan les seves gangues. L'Espanyol està acostumat a la subhasta de fira: ara pernils de Lugo, demà mantes, un altre dia propostes electorals. Es pensen que l'elector és un analfabet dels temps d'en Paco Martínez Soria. I creu, fins a la fe més apostòlica, que la gent s'empassa les seves rebaixes fiscals, les propostes de crear milions de llocs de treball i les ajudes socials fins a l'infinit. Està clar que tot plegat està construit des de la mentida. Com es poden crear tants llocs de treball si hem entrat en una recessió? Com es poden crear tants llocs de treball en els temps que la construcció va de baixa i que es comencen a destruir a cor que vols? Com s'aguanten les innombrables ajudes socials si es rebaixen impostos? Però els dos grans partits espanyols no tenen temps per respondre a les preguntes. S'han llançat a una orgia de propostes sense sentit per caçar l'últim vot analfabet que quedi en el mercat. Com en el tocomocho o l'estampita, esperen que passi un babau per entaforar-li les seves trampes disfressades d'oportunitats. En aquesta tragicomèdia espanyola una cosa és segura: la fira sempre la paga el mateix: el poble de Catalunya. Si es rebaixen impostos i s'ofereixen caramels, això va a compte del mateix pagano: el poble que des de temps immemorial pateix l'expoli més sensacional.
[@more@]
