Aquest inici de curs polític hem assistit al que ens tenen força acostumats a Ca la Federació de CiU. Molta fressa i poca endreça. Molta declaració majestàtica i molts merders soterrats. Quan ja teníem mig tancada la penúltima crisi entre Mas i Duran, ara n'esclata una altra d'encara més divertida. Es tracta de la idea, vella com l'anar a peu, de "la casa comuna". En aquest cas, del catalanisme. Mas la va esbombar amb les lògiques incrocecions amb què s'acompanyen tots els globus sonda que acaben petats com els globus de fira. En la pretesa casa comuna de Mas es veu que hi cap tothom. Des d'Esquerra fins al PSC, passant, segurament, per despistats del PP i tutti quanti, inclosos, és clar, la gent de CiU. Però el divertit de la qüestió és que just després de l'anunci, el primer que es despenja de la casa és en Duran i Lleida amb unes declaracions intempestives, dient allò "que amb nosaltres no hi comptin". Molta feina té en Mas per construir la famosa casa comuna. Potser abans de construir-la ha de tirar a terra unes quantes parts de l'edifici afectades d'aluminosi. En definitiva, la federació comença el curs a patacades. Ja poden parlar dels corrents d'Esquerra, però a Convergència els corrents són autèntiques ventoleres. Queda clar que a CiU hi ha una nosa, un estorb, una paparra de les grosses, i no és altra que el Yul Brinner de la Franja.
[@more@]
