El teteisme (perdoneu les pretencions filològiqes) consisteix en posar pals a la roda. A emprenyar, manipular, fer nosa i bloquejar. Boicotejar, vigilar i torpedejar i sobretot a fer de socialista espanyol a Catalunya (al Govern de Catalunya). Evidentment deu el seu nom a l'arrel Tete. Al tete Maragall. L'Ernest Maragall, el germà (el gran germà). Com a Secretari General de Presidencia ja es va caracteritzar pel seu afany per controlar tots els moviments del Govern. Per governar, a la seva manera, dins el Govern i intentar dirigir l'acció de Govern cap als seus plantejaments estratègics i tàctics (que no forçosament havien de casar amb els del Carrer Nicaragua). I com que a aquestes alçades no canviarem la criatura, ara aplica els mateixos mètodes des de la Conselleria d'Educació. Va a la seva, decidieix i parla com i del que li sembla. Ara amb el Decret del castellà a l'escola. Sense seguir la línia del Govern (més aviat torpedinant-la) inisiteix que és bo incrementar les hores de castellà a l'escola, perquè és clar, els nostres alumnes acabin sabent tan de català, com d'anglès i castellà. Aquesta relació d'igualtat, seria desitjable però resulta que tots sabem que la llengua amenaçada per el retrocés en el seu ús social i fins i tot, dels coneixements que en tenen el nostre jovent és la llengua pròpia del país. I així amb els currículums escolars actuals…imaginem-nos amb una hora més de castellà. Bé, però aquest no és el cas, el que tractem és diferent. El que deiem, el Tete va per lliure segueix una lìnia argumental que no segueix el que per altra banda sentim del Govern i el partits que li donen suport. És més, una línia que ens recorda massa a la de la Ministra. En fi, el tetetisme en diem, però en podriem dir, PSOE o altrament, Espanya.
[@more@]
Ara els d’ERC no us traieu mèrits, que si pot fer això d’anar a la seva, en gran mesura és gràcies a vosaltres. N’estic fart que feu les coses sense tenir en compte totes les possibilitats reals de l’esdevenidor. I si les teniu, encara pitjor m’ho poseu. Heu mort d’èxit. I us pensaveu que durarieu més que ciu del Pujol… Quina llàstima de Marca Blanca del Psoe II (perquè, a damunt, no sou ni la I, sinó que sou la II. Poques segones parts van ser bones).
Au, així finireu bé el nostre país. D’això sí que en podreu traure pit orgullosos davant dels espanyols. La nació catalana diluïda dins l’espanyola gràcies, no als regionalistes de ciu sinó als independentistes d’ERC.