Recordeu el vell PI? Un artefacte de la factoria convergent per picolar Esquerra. Li van donar recursos i oportunitats, temps i energies. I el poble va triar Esquerra. Això passava l’any 1999 quan CiU es pensava que aturaria la llarga marxa republicana. El muntatge del PI va ser un ridícul de dotze mil vots i escaig. I en ell es van perdre pel camí personatges estrambòtics com la Rahola, ara rehabilitada als matins del seu amic Conill. La CiU d’avui, madiniana ella, s’ha inventat un nou PI per picolar Esquerra. No en tenien pas prou amb el DVD, amb els pactes monclovites i amb tota mena de substàncies. Necessitaven un partit pantalla per fer sagnar Esquerra. I el van trobar. Van rescatar dels arxius vells de partits unes sigles ràncies. I van cridar per l’operació a vells pilots del PI. Un tal Buenaventura i gent de l’estil. Llavors ha aparegut el PRC, el Partit Republicà Català. L’estratègia era clara: un logo que jugés amb les inicials d’Esquerra i suposés confusió, uns atacs continus a Esquerra, una presència mediàtica més enllà de les seves possibilitats i uns recursos que ningú sap d’on han sortit. El PRC volia ser el nou PI. I en Buenaventura i els seus han jugat fort en terrenys com Girona per intentar restar forces a Esquerra i treure-lis algun diputat. Però com el PI han fracassat. Com el PI han esdevingut una pantalla ridícula de l’estratègia convergent. Com el PI han resultat un fantasma grotesc. No se n’han sortit. Ara bé, no tot ha estat igual que el PI. El PI van treure dotze mil vots i escaig, aquests només han aconseguit cinc mil vots i escaig. Han fet el ridícul més estrepitós. Ara és d’esperar que els pares de la criatura pantalla tinguin a bé rebre, de nou, als herois de l’operació. La bona aventura s’acaba, i arriba el moment de tornar al Mas convergent. Novament el poble els ha col.locat en el seu lloc: la marginalitat. Visca la Terra, Amunt l’Esquerra!
[@more@]
