L’orgull de votar Esquerra

Creien que amb pactes nocturns a la Moncloa ens arraconarien. Creien que foragitant-nos del govern, ens sepultarien. Creien que n’hi hauria prou amb la bateria habitual d’opinadors carregant dia i nit contra Esquerra. Creien que la palada de merda del DVD seria suficient com per acabar amb l’últim mohicà republicà. Van arribar a creure’s les seves pròpies enquestes cuinades i escalfades on es deia, per activa i per passiva, que Esquerra s’enfonsaria. Poc a poc, però, la tossuderia republicana s’ha desfet dels complexos i de les pressions i ha començat a aixecar el cap. Han vingut més palades de merda, més atacs, més pressions, més intoxicacions. I l’exèrcit republicà ha començat a recuperar les velles il.lusions perdudes. Carod-Rovira ha brillat com mai, i al seu costat Puigcercós ha brodat intervencions magistrals. Darrera seu, milers de persones que volen tornar a Esquerra la força necessària per fer avançar el país. Poc a poc, els decebuts han tornat a la casa de Macià i Companys. El país sent, de nou, un orgull antic i molt fondo: l’orgull de ser d’Esquerra, l’orgull de dir, amb el cap ben alt i amb la mirada serena: votaré Esquerra. Davant el vot cansat del PSC o el vot emprenyat de CiU, hi ha un altre vot, el vot de l’orgull. El d’Esquerra, és clar. Els politòlegs del futur analitzaran fins a l’extrem el que haurà passat amb Esquerra el dia 1. Però tot fa pensar que és molt senzill: Catalunya no ha oblidat mai als qui li són fidels, i als qui la defensen fins al final. Visca la Terra, Amunt l’Esquerra!

[@more@]

Tweet