Iniciativa: simpatia absoluta

L’autèntic Expedient X de la política catalana es diu Iniciativa. Una autèntica empresa familiar que ha sobreviscut a totes les tempestats i que es postula, almenys en les enquestes, a l’alça. Què ha fet Iniciativa per merèixer un suposat creixement? Algú se’n recorda de la Conselleria de Relacions Institucionals? Havia de fer la Llei Electoral i la Llei d’Ordenació Territorial. Algú en sap res de tot plegat? Ah, sí, va passejar un autobús pel país fent una mena de karaoke de propostes sobre l’Estatut. Algú sap on va anar a parar allò del bus de l’Estatut? Estimbat daltabaix d’un penyasegat, com a mínim. Saura es va inventar la conselleria per passejar-se arreu del país sense patir cap mena de desgast. Quan l’Estatut va tremolar per culpa del pacte de la Moncloa, Saura va córrer com un boig per ser el segon en signar aquella pantomima. I no ho va consultar ni a les bases, ni a ningú. Perquè el seu és un partit familiar. A banda d’aquesta conselleria, els inicativeros van portar la de medi ambient i habitatge. Algú coneix un català que visqui en un pis promogut per aquesta conselleria? No cal tampoc parlar de polítiques mediambientals perquè, si n’hi han hagut, han estat invisibles. L’últim vèrtex dels d’IC ha estat el Síndic de Greuges, el gran Ribó, que si ha tingut una dèria especial és a carregar contra les conselleries d’Esquerra des de la seva suposada independència institucional. Tot plegat el que demostra d’IC és la seva capacitat extraordinària per perpetuar-se en el poder. No estranyi a ningú que en cas d’haver-hi sociovergència, IC tracti de colar-se ni que sigui per la porta de darrera. La família Saura jugarà fort per no perdre cap cadira. Al cap i a la fi, en qualsevol govern no pot faltar "el bon rotllo" i "el pau i herba" dels d’IC, ells són la garantia del dret a la felicitat. Ells són la garantia que el país camini cap a la simpatia absoluta.

[@more@]

Tweet