Demà es compleixen 66 anys de l’afusellament del President Companys en mans d’un escamot de l’exèrcit feixista de Franco. Companys havia estat detingut per la Gestapo nazi a la Bretanya i d’aquí un calvari d’interrogatoris, pallisses i vexacions per part de la policia espanyola. I un judici farsa al que en Companys va respondre amb "la història ens jutjarà a tots". Un President que no va voler tapar-se els ulls davant l’escamot militar que a Montjuïc l’apuntava per complir amb la sentència del judici farsa. Quan els soldats anaven a disparar, el president va cridar "Per Catalunya". Seixanta-sis anys després d’aquell fets vergonyants per qualsevol democràcia, Companys segueix sense haver estat rescabalat. No s’ha anul.lat la sentència infame, no s’ha demanat perdó per unes accions en que els feixistes espanyols va tenir l’ominosa col.laboració d’Hitler i els seus cadells. Seixanta-sis anys després només Esquerra ha demanat que la Llei de la memòria Històrica del govern ZP contempli la revisió del judici i el perdó pertinent per part del cap d’estat espanyol al poble de Catalunya per l’afusellament del seu president. Esquerra ha presenat l’esmena a la totalitat d’una Llei que s’ha quedat a mitges, que té por de ferir les susceptibilitats en un Estat on els còmplices de tot allò encara viuen tranquil.lament. I la patriota CiU, què ha fet? Molt senzill: Duran y Lleida ha declarat als diaris que la Llei els hi sembla bé tal i com està. Ai si Carrasco i Formiguera pogués llegir-ho! Quina vergonya! Una demostració més que per tornar a govern CiU és capaç de tot i més: trair l’Estatut del Parlament i trair la memòria dels qui van lluitar per Catalunya. Els republicanisme català segueix fidel a l’estela del President que, en aquella matinada de 1940, va cridar "Per Catalunya", el crit que continua essent el fil roig del nostre combat.
[@more@]
