ZP vol una Catalunya dual a l’estil anys 80. Es a dir amb dues forces que es barallen permanentment però que no qüestionen el fonamental: Catalunya és Espanya. En aquest statu quo hi està demés l’independentisme d’Esquerra Republicana. És per això que en el procés d’espanyolització de TV3, radicalitzat des de l’expulsió d’ERC de Govern, hi trobem dos factors claus. El primer és que Espanya és el punt de referència de les notícies de la 3. Qualsevol cosa que passa al nostre país s’ha de referenciar no ja amb l’Estat Espanyol sinó amb Espanya. En el sedàs de TV3 qualsevol català esdevé un espanyol a la força. L’altre factor és que Esquerra molesta a TV3, molesta i apesta. Per això és molt habitual que quedi exclosa dels blocs polítics o que el tractament de la notícia sigui descaradament interessat. El cap de setmana passat, TV3 va fer un desplegament sensacional per ensenyar la convenció montilliana amb Cristina Hoyos com a convidada especial i també va sumar esforços ingents per presentar-nos la "puesta de largo" de Mas com a presidenciable de CiU amb la Janer de protagonista. Pel que fa a Esquerra es van obviar imatges com les de la gent que va assistir a la Convenció republicana d’Esparreguera, on els republicans van aplegar prop de 2000 persones. Tantes com en la festa guais de Mas o en el show montillià. Però a TV3 va interessar presentar-nos els dos grans com els partits que sumen gent i a Esquerra com una força semiclandestina que reuneix quatre dirigents en un aquelarre. Així estan les coses. TV3 al servei del país. Quin país? Espanya, of course.
[@more@]