Després d’un any molt convuls, en que el pacte Mas-ZP va destinar totes les seves energies en arraconar Esquerra de l’Estatut i en expulsar-la de Govern, Esquerra s’ha anat recuperant a poc a poc. Els endevins de la política- alguns dels quals es disfressen d’opinadors i tertulians- auguraven una autèntica entsolsiada de l’espai republicà. Però el cas és que l’estiu està donant la raó a Esquerra. Pocs són ja els que s’atreveixen a defensar la miniatura d’Estatut que alguns encara volen empetitir més. Pocs són els que poden defensar un ZP que és una barreja de mataparents i d’incapaç (els crits que li han fotut a Europa pel tema de la immigració ja revelen quina estatura política té la criatura) Tot el que ha anat passant està donant ales a Esquerra ja que l’independentisme es veu, a hores d’ara, com l’únic camí que ens queda per sortir d’aquest malson anomenat Espanya. Un malson que un dia es diu Renfe i demà es diu Elvira Lindo, i a l’endemà es pot dir pressupost d’inversions que incompleix la miniatura d’Estatut. Espanya no ens convé i aquí l’única força que ho diu clar és Esquerra. Es per això que un cop passat aquest estiu d’esdeveniments la gent, fins i tot els més pessimistes, va veient que Esquerra no afluixa. Hi ha camí per recórrer. Hi ha camí encara per dir-los a molts convergents que s’equivoquen si pensen que el reforç pel país és aquest Mas que vol anar de bracet d’una Espanya que ens pren només per objectes fiscals i prou. El tapat d’aquestes eleccions es diu Esquerra. I això també ho sap CiU que, dia sí dia també, intenta pescar en les cada vegada més cabaloses aigües republicanes. Però serà debades. La gent es va treient la son de les orelles. L’Adéu a Espanya fins i tot ha començat a ser recitat pel net del poeta Joan Maragall.
[@more@]
Proposo que del pacte Mas-ZP en diguem «l’estatucidi», que és el que ha estat.