Feia hores que en Mas duia el cap amagat sota l’ala. L’aparell de CiU confiava en que la relació entre Fernández-Teixidó i el seu amiguet rus s’anés evaporant. Però com que no ho feia, en Mas ha intentat sortir per la tangent. La tangent és "la campanya s’embruta". Ahir dijous Mas va atacar en declaracions a Catalunya Informació amb la frase "al seu joc brut nosaltres hi respondrem amb joc net". Joc net? Quin joc net? CiU porta 3 anys fent maniobres barroeres amb la intenció de tornar al govern el més aviat possible. S’han passat 3 anys atacant, fent maniobres barroeres, insultant i buscant qualsevol excusa per carregar fort. Ara, però, quan un dels seus es veu emmascarat per la paella bruta d’un mafiós, ara joc net. Els convergents han posat en marxa tota la seva maquinària. Així, l’Avui ens ha despertat amb una portada que repeteix l’argumentari d’en Mas: "la campanya s’embruta", en Sostres ha seguit d’escrivent oficial defensant Ferández Teixidó i a la tertúlia d’en Bassas s’han donat voltes als mateixos arguments. Està clar que la campanya s’embruta. Però qui l’embrut? Els que juguen amb dossiers però també aquells que tenen amistats perilloses. O no? Perquè si fins ahir CiU demanava dimissions per qualsevol coseta que afectés un membre del govern, sense acudir a la pressumpció d’innocència ni al més mínim criteri de proporció, avui hauríem d’exigir que fossin consequents. I la consequència seguint el que ha predicant CiU al llarg de 3 anys seria que Fernández Teixidó no anés de número 9 de les llistes per Barcelona.
[@more@]
