El bloc admirat fent la viu-viu publica una porra en la qual donen 25 diputats a Esquerra Republicana. Al marge del vaticini, el més interessant del seu post és que ens remeten a una pàgina de la Generalitat de Catalunya on hi apareix un gràfic amb el resum de les enquestes que es van fer a les eleccions de 2003. En aquest gràfic hi ha una perla fascinant: en cap de les 12 enquestes que es van fer abans de les eleccions de 2003 Esquerra treia els 23 diputats que la ciutadania els hi va adonar. L’enquesta que donava més diputats a Esquerra era 19-20, i la majoria oscil.lava entre els 18 i els 19 diputats, és a dir 5 per sota dels que finalment va treure. Aquelles 12 enquestes del 2003 van ser fetes pels mitjans més diversos i més diametralment oposats: des del Mundo fins la Vanguardia, des del Pais fins l’Agència EFE, sense descuidar l’inefable Centro de Investigaciones Sociológicas (CIS) Tot ens fa pensar, doncs, que les enquestes són una arma de doble fil i que, en part, el que pretenen és crear opinió i marcar tendència. Més enllà del que van assenyalar les enquestes aquest estiu passat, on Esquerra es fotia la patacada del segle, ara comencen a reflexar que Esquerra perd molt poc en relació al 2003. De moment, és clar. Perquè si tenim en compte les enquestes d’abans de les eleccions de 2003 podem dir, sense aventurar-nos gaire, que Esquerra té marge per créixer. I per ser molt, i molt, decisiva, a partir de les vuit del vespre de l’1 de novembre que ve. Temps al temps.
[@more@]
