Avui en dos articles en premsa reapareix la figura de Josep Pallach, exponent del socialisme de base catalanista que va morir massa jove al 1977. El primer article és de l’FM Alvaro i el segon és de la 1a Secretària dels socialistes gironins Marina Geli. Alvaro ve a dir que una figura com Pallach es troba en falta en un PSC que no sap com relacionar-se amb l’Estat Espanyol. Per la seva banda, la Geli escriu que el PSC és el resultat de moltes aportacions, entre d’elles la del socialisme de Pallach. O Geli no coneix la història recent del nostre país o el que pretén és una apropiació indeguda d’una figura que va tenir una altra militància i un altre compromís. Pallach va militar en el PSC Reagrupament, una formació que res tenia a veure amb el PSC Congrés que va ser una de les pedres angulars, juntament amb la Federació Catalana del PSOE de l’actual PSC-PSOE. Pallach va morir el 1977 quan encara era vigent el projecte del PSC-Reagrupament. Un projecte que en les primeres eleccions va anar en coalició amb Convergència, quan Convergència encara tenia una formulació socialdemòcrata. Pallach no hagués participat mai en un PSC supeditat a Madrid, sense grup parlamentari propi, més preocupant per l’humor de Zapatero que no pas per l’avenç nacional i social de les catalanes i les catalanes. L’ús de la seva memòria només pot entendre’s, en el cas de Geli, per un nerviosisme d’última hora quan el PSC gironí coneix que les enquestes no li són favorables i que molts dels seus electors no estan satisfets ni amb el relleu de Maragall ni amb la deriva que podria suposar el candidat Montilla.
[@more@]
Aquesta entrada ha esta publicada en Sense categoria. Afegeix a les adreces d'interès l'
enllaç permanent.
