El millor d’Artur Mas és la seva capacitat d’estirar fins a límits insospitats tot allò que tingui a veure amb pactes, repactes i contrapactes. De fet és l’únic element de debat que posa sobre la taula la criatura convergent. En totes aquestes setmanes ben poc l’hi hem escoltat sobre programa electoral i sobre propostes de futur. L’única, això sí, aquella estupenda idea de desgravar fiscalment als qui sabessin anglès. Per què no desgravar als qui parlem i escrivim en català, per exemple? En tot cas, Mas parla fins l’extenuació del que a ell li convé: pactes i més pactes. Ara ha sortit amb la lluminosa idea que el nou president i el nou govern s’han de saber el dia 1 de novembre. Es a dir: Catalunya s’hauria de passar pel folre la seva condició de democràcia parlamentària i rendir-se als capricis d’en Mas i els seus. El que hem de preguntar-li a en Mas és què vol fer quan sigui president, quines polítiques vol tirar endavant, quin paper voldrà jugar amb Madrid, quines prioritats tindran els seus pressupostos, si confia o no en l’estat del benestar, si pensa fer com els governs Pujol en que es desatenia tot allò que fos públic com ara l’escola, la sanitat o els mateixos Mossos d’Esquadra. Mas no parla de res de tot això perquè no vol arreplegar vot d’allà on sigui necessari: del sobiranisme i també de l’espanyolisme, del centre esquerra però també de l’ultradreta, i aquest equilibri tan difícil només s’aconsegueix evitant debats de fons i parlant de tonteries infantils, com això que el president s’ha d’escollir l’1 de novembre que és un debat tan banal i tan estèril com si ara, des d’aquí, demanessim que Plutó tornés a tenir la condició de planeta.
[@more@]
La veritat, seria molt millor tenir les coses clares, abans de l’1-N.
Si alguna cosa crec que pot ser molesta és justament que hi hagi un pacte ocult i secret entre les tres forces polítiques que han fet el tripi. Un pacte del tinell per que el veiem tots i un altre que només coneixen 3, 6, 9 … persones. Poquetes i sempre multimple de tres. Un pacte que afecta la política, el govern del país… i que ningú coneix. Això si que és una mica fort.