El Pacte del diable que ZP va signar amb en Mas suposava una venda d’ànima per correspondència. L’ànima que ZP venia no era pas la seva, era la del PSC. I l’ànima del PSC que va suhbastar-se en aquella nit boja monclovita estava dividida en tres: en les tres generacions de PSC que avui pengen d’un fil. Del fil que es trencarà en les properes eleccions. Tres generacions socialistes caminen cap a la picota amb el cap cot. La primera és la vella guàrdia del PSC que va forjar-se en els temps del Reagrupament, del Congrés, del MSC o de la Convergència Socialista. L’esperit dels Raventós, de Llimona, d’Oriol Martorell, de Maria Aurèlia Campany o de Marta Mata ha estat esborrat amb l’infortunada marxa del President Maragall. Ja no queden ni les cendres d’aquell PSC forjat amb tints de catalanitat. Ni les cendres. La segona generació que penja d’un fil és la dels alcaldes socialistes que ens governaven des del 1979. Els Nadal, Tura, Mas de Mataró, Ciurana de Lleida, Royes de Terrassa van ser els autèntics apuntaladors del PSC des dels seus poders locals. Després de 25 anys de servei meritori, el partit els hi va regalar un ascens en el final de la seva carrera: càrrecs a la Generalitat. El govern tripartit va suposar l’oportunitat de reconèixer tota aquesta gent. Ara bé, l’incert 1 de novembre, la Diada de Tots Sants, pot conduir a tots aquests personatges cap un retir forçós. Temps al temps. Finalment queda una tercera generació que pot ser sacrificada com un anyell gràcies al pacte ZP-Mas: la generació del Baix Llobregat. Aquests capos d’estar per casa han governat els seus feus amb mà dura, estil Corea del Nord, aconseguint que en els seus municipis sigui impossible qualsevol alternança democràtica, aconseguint majories albaneses, aconseguint tenir-ho tot "atado y bien atado". Els capitans van desembocar al PSC decidits a acabar amb la petita burgesia que manava. Ara tenen tot el control gent com en Zaragoza, l’Iceta o en Monti. Tot el control. Però la derrota de l’1 de novembre els pot conduir directament a la desferra. De ser els nous amos de l’empresa es poden trobar recollint xatarra ben aviat. I ja se sap que en ZP mirarà cap un altre costat després de veure el gran incendi del PSC. La ruleta ja ha començat a girar. I fa olor de sofre quan gira. El diable se la mira i riu.
[@more@]
