La conselleria d'Educació s'ha cobert de glòria amb la polèmica del mocador islàmic. Lluny d'afrontar amb coratge la qüestió, el primer que ha fet és desautoritzar el reglament intern de l'escola gironina. Un reglament que no feia res més que aplicar el sentit comú: a l'escola cap símbol religiós. Els mestres de l'escola gironina defensaven l'escola com un espai comú per als nens de totes les confessions. Vés per on que els integristes han forçat les normes i han volgut rebentar l'escola com a element d'integració, com a comú denominador de totes les creences. L'eina d'aquests integristes han estat una nena petita. La nena s'ha convertit, doncs, en un vehicle innocent al servei d'una causa molt perniciosa. L'escola va voler aplicar, com feia sempre, la norma i els pares de la nena van amenaçar d'endur-se-la, de retornar-la cap al seu país. Ignoren aquests pares que això és Europa, que aquí hi ha unes lleis que protegeixen els infants. Però el xantatge dels pares ha tingut èxit. Ensenyament ha desautoritzat l'escola i ha permès que un símbol religiós entrés en un espai que ha de ser per a tothom. I ho ha estat a través d'un instrument, el mocador islàmic, que, digue-m'ho clar, està pensat per discriminar les dones. D'aquesta manera, i fins que algú no hi posi remei, les escoles es convertiran en recintes perquè els fanàtics hi facin entrar els seus fills. Avui serà el mocador i demà una altra cosa. Vés a saber si un dia demanaran que les mestres i les professores també se'l fiquin. Temps al temps. Les esquerres que tan van lluitar contra el clericalisme, no poden ser avui esclaus d'uns fanàtics i d'uns integristes que deixen com a moderats als seguidors de Lefebre. [@more@]
El que diu la Mireia és perfectament aplicable… però en l’àmbit privat. En els espais públics ningú té perquè fer proselitisme de la seva religió, ni de la submissió de la dona. I encara menys en una escola, on ens formem com a persones. A les escoles, ni sotanes ni vels!
Jo hi estaria d’acord ni no hi fos perquè estem pagant entre tots les escoles concertades, en les quals et trobes amb creus presidint la classe, mares de deu als corredors i quadres de martirs degollats en qualsevol racó. El que no pot ser és que els rics puguin fer ostentació de simbolia religiosa amb els nostres diners i amb plena comoditat i que en canvi els pobres (donada la manca d’escoles privades concertades musulmanes, que tampoc les voldríem per desconfiança i per evitar ghettos mentre tolerem i subvencionem els ghettos catòlics) no puguin fer el mateix amb els símbols musulmans. En tot cas la solució equànim seria permetre la simbologia religiosa a la pública però solament fins que deixem de subvencionar les escoles catòliques.
El que dius significa repetir un error perquè d’altres també el cometen. El que cal és fer passes endavant cap a la desaparició de símbols religiosos de tot tipus, en qualsevol escola finançada amb diners públics (pública o concertada).
Home, potser la nostra societat tingui millores pendents, però davant dels països islàmics sí que és un model d’igualtat. Només cal comparar!